El nou finançament no s'aplicarà fins al 2010
Catalunya tindrà un nou sistema de finançament el 9 d'agost, tal com marca l'Estatut, però no s'aplicarà fins al 2010. Fonts del Ministeri d'Economia han justificat la decisió per la situació de desacceleració econòmica que viu el país i que impediria incrementar l'aportació de l'Estat a les autonomies. Aquesta data entra dins dels terminis que estipula el nou Estatut. Així, doncs, d'aquí a tres mesos hauria d'estar pactat el nou sistema de finançament, però la seva aplicació es frenarà dos anys. La Generalitat ha reaccionat a les intencions del govern espanyol buscant una entesa amb CiU per definir una posició comuna a Catalunya. Alhora, ha intentat fer front comú amb altres comunitats, com les Balears i el País Valencià.
La disposició final primera de l'Estatut determina que durant els dos anys després de la seva entrada en vigor -el 9 d'agost de 2006-, la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d'aprovar el nou sistema de finançament català. El 9 d'agost s'haurà aprovat el nou sistema, però l'aplicació es retardarà fins al 2010. Aquesta decisió no contravindria la llei, ja que l'Estatut deixa un marge per a la seva aplicació efectiva de cinc anys després de la seva entrada en vigor, cosa que ens situaria al 2011. Fonts del Ministeri d'Economia asseguren que la desacceleració econòmica impedirà incrementar l'aportació de l'Estat a les autonomies. De fet, en els últims dies, Pedro Solbes ja ha insinuat aquesta possibilitat advertint que el seu ministeri no té més diners.
Des de la Generalitat s'ha destacat l'urgència d'un acord en el terreny del finançament per afrontar alguns dels principals reptes de Catalunya. Per això, davant de l'afirmació de Solbes que l'esforç del govern espanyol seria molt limitat per les condicions econòmiques, el conseller d'Economia, Antoni Castells, treballa altres acords. Dins de Catalunya, busca una entesa amb Convergència i Unió, per definir una posició comuna Catalunya. A fora, estudia la possibilitat de fer front comú amb les Balears i amb el País Valencià. Les tres comunitats estarien d'acord a defensar que el nou sistema de finançament es basi en criteris com la població, la presència d'immigrants i l'índex de preus.
On s'enfronten directament amb altres comunitats és en la solidaritat entre territoris, el denominat anivellament. Actualment no hi ha cap límit, de manera que les que més aporten resulten les més perjudicades. La proposta catalana passa per garantir uns recursos mínims per finançar les prestacions socials bàsiques a tot el territori espanyol, però limitant-ho a sanitat, educació i serveis socials. Andalusia rebutja aquesta possibilitat, ja que vol que l'anivellament s'amplïi també a habitatge i justícia.
Aquest mateix dilluns, Castells criticava la manca de visió global de les comunitats autònomes que han qüestionat la negociació bilateral del nou model de finançament, retret que feia extensiu, per tant, als barons socialistes que s'han posicionat contra el debat.
La Generalitat és conscient que determinar els diners de la solidaritat serà el cavall de batalla del nou finançament. Per això aquest dilluns, va convocar un grup de tretze experts que actualitzaran els informes sobre la balança fiscal catalana. En unes setmanes hauran enllestit l'informe que determinarà quina part dels impostos que es paguen a Catalunya es tornen, en concepte de despesa pública.
