El nou calendari de vacunes es posarà en marxa aquest estiu
Incorpora les vacunes contra el pneumococ i la varicel·la en nens i es reajusten dates i dosi d'altres vacunes
L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha decidit avançar a aquest estiu la posada en marxa del nou calendari de vacunacions, de manera que s'aplicarà als nascuts a partir de gener del 2016. La principal novetat és la introducció de les vacunes contra el pneumococ i de la varicel·la, cosa que ha obligat a reajustar les dates i les dosis de les altres.
La del pneumococ es posarà als 2, 4 i 11 mesos, mentre que la de la varicel·la s'administrarà als 15 mesos, als tres anys, i també als 11 i 12 anys si no han passat la malaltia o no han estat vacunats. També desapareix la pentavalent, perquè s'ha observat que les tres dosis de l'hexavalent l'han feta innecessària.
Aquesta, que prevé la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis i l'hepatitis B, passarà a administrar-se als 2, als 4 i als 11 mesos. Se n'ha endarrerit l'última dosi, que fins ara es posava als 6 mesos. La triple vírica, contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis (galteres), es posarà als 12 mesos com fins ara, però la segona dosi serà als tres anys.
Per recomanació del Consell Assessor de Vacunacions
Aquest nou calendari de vacunacions està consensuat per totes les comunitats autònomes, es va aprovar el mes de gener i està previst que es posi en funcionament el 2017 arreu d'Espanya. A Catalunya s'ha decidit avançar la seva implantació per recomanació del Consell Assessor de Vacunacions, aprofitant la incorporació de les dues noves vacunes i fent així tots els canvis de cop.
La Conselleria de Salut ha aprofitat la notícia per recordar la incidència que han tingut les vacunes en els últims trenta anys: des del 1984 fins al 2014, les malalties que prevenen les vacunes del calendari públic i gratuït han passat de 36.740 casos a 1.524. La reducció més important ha estat en els casos de galteres, que han passat de més de 20.000 a només 264. També han baixat molt la rubèola, de més de 8.000 a 1 cas, el xarampió, de 2230 a 142, i la tos ferina, de 5.745 a 1.116. El tètanus ha passat de 22 casos a 1 cas.
La varicel·la, finalment dins del calendari
El cas de la vacuna de la varicel·la és cridaner: fa més de 10 anys es va començar a plantejar la seva incorporació al calendari oficial, però el debat al voltant d'aquesta incorporació va portar, fa poc més de dos anys, fins i tot a forçar que les farmàcies no la poguessin vendre. Aquest bloqueig es va relaxar després que en van augmentar els casos, i finalment s'ha acabat introduint per a tots els nens.
