El nou Batxillerat suprimeix dues hores de llengua per preparar millor els alumnes per a l'ensenyament superior
El Departament d'Educació prepara un decret per reformar el Batxillerat. Una proposta que ha aixecat polèmica només presentar-se o, com a mínim, la part referida a la llengua. El nou decret preveu reduir una hora setmanal l'assignatura de Llengua Catalana i Literatura i una altra hora la de Llengua Castellana i Literatura, que passen de tres a dues hores. El conseller d'Educació, Ernest Maragall ha sortit al pas del debat originat. Maragall ha afirmat que el Batxillerat és una etapa que ja no és obligatòria i, per tant, ha de preparar per als estudis superiors, reforçant les assignatures d'especialitat per sobre de les comunes.
Aquestes matèries són precisament les que, en la passada selectivitat, van obtenir els resultats més fluixos. Educació considera que l'objectiu del Batxillerat ha de ser preparar els alumnes per a la universitat o un cicle formatiu de grau superior. Per això, cal que les assignatures vinculades a aquesta nova etapa tinguin més importància.
Pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, en aquests cursos, els alumnes han de millorar aspectes com la capacitat d'expressió i les competències lingüístiques perquè el domini bàsic de la llengua ja ha d'estar adquirit. Davant les crítiques de la comunitat educativa, des de la Generalitat han afirmat que es modificarà el contingut de les matèries per reforçar la comprensió oral i escrita.
La reducció d'hores es faria tant a primer com a segon de Batxillerat. El 2000, la llavors consellera Carme Laura Gil va intentar també reduir les hores de llengua, però, davant de la reacció social negativa, es va fer enrere en la decisió.
Una altra novetat que preveu el decret és la reducció d'una hora de filosofia. La religió deixarà de ser assignatura voluntària per ser optativa. O sigui que els nens que la cursin ho hauran de fer fora d'hores lectives.
El decret reafirma que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i determina que un noi no ha de repetir curs si no és que suspèn més de quatre assignatures.
La Conselleria d'Eduació va remetre la setmana passada el projecte al Consell Escolar de Catalunya, que n'ha d'emetre un informe preceptiu previ a l'aprovació del Consell Executiu. Falta veure quina serà la posició final d'Esquerra Republicana, que ha mostrat el seu rebuig a la reducció de les hores de llengua.
Maragall respon a Dolors Nadal
El conseller d'Educació ha respost a les declaracions de la cap de llista del PP català a Barcelona, Dolors Nadal, qui va assegurar que l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament afecta els resultats acadèmics. Ernest Maragall ha acusat als populars de fer "el pitjor ús" possible de l'educació i d'utilitzar-la com a "arma electoral". El conseller ha titllat de "políticament inacceptables" els comentaris de Nadal i li ha recordat que la nota mitjana de castellà a la selectivitat continua sent més alta que la del català.
La qüestió també ha estat objecte de debat a la sessió de control, al Parlament, on el president de la Generalitat, José Montilla, ha advertit que no acceptarà mai que el PP "segregui" els estudiants de Catalunya en funció de l'idioma, perquè es crearien "guetos". Amb referència a la proposta que, en aquest sentit, ha formulat el president del PP, Mariano Rajoy, Montilla ha criticat el "joc brut" dels populars en matèria lingüística i educativa. El president del PPC, Daniel Sirera, ha defensat la "sensatesa" de garantir l'ensenyament en castellà a tot l'Estat i en totes les etapes educatives, sistema que suposaria la fi de la immersió lingüística vigent des de fa anys a Catalunya.
Pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, en aquests cursos, els alumnes han de millorar aspectes com la capacitat d'expressió i les competències lingüístiques perquè el domini bàsic de la llengua ja ha d'estar adquirit. Davant les crítiques de la comunitat educativa, des de la Generalitat han afirmat que es modificarà el contingut de les matèries per reforçar la comprensió oral i escrita.
La reducció d'hores es faria tant a primer com a segon de Batxillerat. El 2000, la llavors consellera Carme Laura Gil va intentar també reduir les hores de llengua, però, davant de la reacció social negativa, es va fer enrere en la decisió.
Una altra novetat que preveu el decret és la reducció d'una hora de filosofia. La religió deixarà de ser assignatura voluntària per ser optativa. O sigui que els nens que la cursin ho hauran de fer fora d'hores lectives.
El decret reafirma que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i determina que un noi no ha de repetir curs si no és que suspèn més de quatre assignatures.
La Conselleria d'Eduació va remetre la setmana passada el projecte al Consell Escolar de Catalunya, que n'ha d'emetre un informe preceptiu previ a l'aprovació del Consell Executiu. Falta veure quina serà la posició final d'Esquerra Republicana, que ha mostrat el seu rebuig a la reducció de les hores de llengua.
Maragall respon a Dolors Nadal
El conseller d'Educació ha respost a les declaracions de la cap de llista del PP català a Barcelona, Dolors Nadal, qui va assegurar que l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament afecta els resultats acadèmics. Ernest Maragall ha acusat als populars de fer "el pitjor ús" possible de l'educació i d'utilitzar-la com a "arma electoral". El conseller ha titllat de "políticament inacceptables" els comentaris de Nadal i li ha recordat que la nota mitjana de castellà a la selectivitat continua sent més alta que la del català.
La qüestió també ha estat objecte de debat a la sessió de control, al Parlament, on el president de la Generalitat, José Montilla, ha advertit que no acceptarà mai que el PP "segregui" els estudiants de Catalunya en funció de l'idioma, perquè es crearien "guetos". Amb referència a la proposta que, en aquest sentit, ha formulat el president del PP, Mariano Rajoy, Montilla ha criticat el "joc brut" dels populars en matèria lingüística i educativa. El president del PPC, Daniel Sirera, ha defensat la "sensatesa" de garantir l'ensenyament en castellà a tot l'Estat i en totes les etapes educatives, sistema que suposaria la fi de la immersió lingüística vigent des de fa anys a Catalunya.
