El nombre d'habitatges projectats a Catalunya creix un 8,4% el 2005

El nombre d'habitatges projectats a Catalunya va créixer un 8,4% el 2005 respecte a l'any anterior i va arribar a un total de 105.432 residències. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat avui el seu balanç sobre l'evolució de l'habitatge al mercat català i ha exposat les seves previsions per l'any 2006, en un moment marcat per l'escalada de preus del mercat residencial.
El nombre d'habitatges projectats a Catalunya creix un 8,4% el 2005
Catalunya

El nombre d'habitatges projectats a Catalunya creix un 8,4% el 2005

El nombre d'habitatges projectats a Catalunya va créixer un 8,4% el 2005 respecte a l'any anterior i va arribar a un total de 105.432 residències. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat avui el seu balanç sobre l'evolució de l'habitatge al mercat català i ha exposat les seves previsions per l'any 2006, en un moment marcat per l'escalada de preus del mercat residencial.
El degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Jesús Alonso, ha dit en la presentació de les dades que "som la segona comunitat autònoma en projectes d'habitatge, per darrere d'Andalusia, i per molt poc superem el País Valencià". Barcelona és la segona ciutat on es projecten més habitatges, després de Madrid.

Segons Alonso, "creixem menys que altres anys, però l'activitat s'ha estabilitzat en un equilibri notable, amb un creixement més moderat i més higiènic". "Nosaltres no abordem el preu, però quan el governador del Banc d'Espanya surt parlant d'aterratge suau en aquest tema, nosaltres defensem que el creixement que s'està donant és més ajustat a la demanda que precisa el sistema", ha valorat el màxim representant del Col·legi d'Arquitectes.

Segons l'opinió d'Alonso, "durant els pròxims 6 i 10 mesos no hi haurà descens de l'activitat immobiliària en construcció" a causa del bon ritme de les xifres d'habitatge projectat. "Fent cas de la tendència de la gràfica, el 2006 es tancarà amb un augment dels habitatges projectats entre el 6 i el 6,5%, amb una lleugera moderació del ritme de creixement respecte a l'any que acabem de deixar", ha augurat avui Jesús Alonso.

Per tipologia, el 77% dels habitatges projectats són blocs de pisos, un estil de promoció que creix a costa del xalet aïllat, que el 2005 només va suposar el 10% -era el 12% el 2004-. Mentrestant, els adossats es mantenen en l'11,7%. "Aquesta és una tendència que des del Col·legi valorem de manera positiva perquè suposa un ús més racional d'un bé escàs com és el sòl", ha dit Alonso sobre la preponderància dels blocs.

Barcelona ciutat és la capital amb més habitatges projectats, un total de 7.419, i sosté el seu ritme de 7.000 pisos nous o reformats anuals. Terrassa, que, segons Alonso, "surt del mapa davant el creixement de l'activitat promotora", arriba a la xifra de 4.833 habitatges, és la segona ciutat amb més activitat promotora i duplica el ritme de Sabadell, que es queda en 1.950 pisos.

El tercer lloc l'ocupa Lleida, que ha duplicat el nombre d'habitatges projectats respecte al 2004 i s'ha situat en 3.575 residències. En aquesta ciutat, no obstant això, cal comentar la situació d'Alcarràs, una localitat que es troba a deu minuts de la capital lleidatana i que va projectar el 2005 un total de 1.080 habitatges, quan el 2004 només van ser 487, amb la qual cosa "s'està creant una nova conurbació urbana al voltant de Lleida", en paraules d'Alonso.

En canvi, ciutats com Sant Cugat estan perdent dinamisme i el 2005 només ha planejat 1.767 habitatges, molt per sota dels més de 2.100 registrats l'any anterior. Molts municipis catalans apareixen especialitzats en segona residència, considerant aquells que construeixen més de 100 habitatges per cada 1.000 habitants, en especial al Pirineu català o el Camp de Tarragona.