El nombre de ni-nis augmenta i ja són un 22% dels joves d'entre 16 i 24 anys

La Fundació Jaume Bofill alerta que a Catalunya ha crescut considerablement el nombre de joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Són uns 140.000, gairebé un 22% dels joves, 8 punts més que l'any 2007. Els experts de la fundació creuen que la crisi n'és la causa i demanen més inversió en educació.
El nombre de ni-nis augmenta i ja són un 22% dels joves d'entre 16 i 24 anys
Barcelona

El nombre de ni-nis augmenta i ja són un 22% dels joves d'entre 16 i 24 anys

La Fundació Jaume Bofill alerta que a Catalunya ha crescut considerablement el nombre de joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Són uns 140.000, gairebé un 22% dels joves, 8 punts més que l'any 2007. Els experts de la fundació creuen que la crisi n'és la causa i demanen més inversió en educació.
Redacció Actualitzat
Estudiants universitaris en una aula

Estudiants universitaris en una aula.

La Fundació Jaume Bofill alerta que a Catalunya ha crescut considerablement el nombre de joves d'entre 16 i 24 anys que ni estudien ni treballen. Són uns 140.000, gairebé un 22% dels joves, 8 punts més que l'any 2007. Els experts de la fundació creuen que la crisi n'és la causa i demanen més inversió en educació, que ha caigut fins a un 4% de PIB, una xifra molt per sota de la mitjana europea. També reclamen vincular l'educació a l'ocupació.

Menys abandonament

Per contra, l'Anuari de l'Educació a Catalunya també diu que el nombre de joves que abandonen els estudis en acabar l'ensenyament secundari ha baixat. Ho ha fet un 7% en els últims quatre anys. Segons la Fundació Bofill, un dels motius pot ser el retorn a les aules de joves que no troben feina. Tot i això, la taxa d'abandonament catalana és molt superior a la mitjana europea.  

Universitaris sense opció de trobar feina

Els joves amb bons resultats acadèmics i que accedeixen a la universitat són més a Catalunya que a la mitjana de la Unió Europea, però el problema és que aquí no hi ha prou llocs de treball adequats a la seva qualificació. Miquel Martínez, codirector de l'Anuari, explica que "seria desitjable que la inversió feta en educació tingués un retorn en ocupació"." Una cosa és que una persona surti perquè l'interessa i l'altra és que surti per obligació i que no hi hagi prou possibilitats de trobar feina més a prop", hi afegeix.

Des d'un punt de vista acadèmic, l'estudi constata que els alumnes que han fet almenys un any d'educació preobligatòria, és a dir fins als 3 anys, obtenen més bons resultats en l'etapa d'educació obligatòria, i també aquells els pares dels quals participen en el procés educatiu des de casa.