El "no" francès no atura el procés de ratificació, però debilita la Carta Magna i la UE

La Constitució europea preveu el rebuig d'un o més estats membres i diu que si el 28 d'octubre del 2006 hi ha algun estat que no l'ha ratificada, els líders europeus hauran de buscar solucions. Per tant, la resposta a la pregunta de si un "no" francès atura tots els processos de ratificació pendents és, ara mateix, no. El procés segueix fins a l'octubre de l'any que ve. Llavors se'n farà el balanç definitiu. Tot i això, la importància de França en el si de la Unió debilita no només el text estatutari, sinó també la marca Europa.
El "no" francès no atura el procés de ratificació, però debilita la Carta Magna i la UE
Referèndum a França

El "no" francès no atura el procés de ratificació, però debilita la Carta Magna i la UE

La Constitució europea preveu el rebuig d'un o més estats membres i diu que si el 28 d'octubre del 2006 hi ha algun estat que no l'ha ratificada, els líders europeus hauran de buscar solucions. Per tant, la resposta a la pregunta de si un "no" francès atura tots els processos de ratificació pendents és, ara mateix, no. El procés segueix fins a l'octubre de l'any que ve. Llavors se'n farà el balanç definitiu. Tot i això, la importància de França en el si de la Unió debilita no només el text estatutari, sinó també la marca Europa.
Actualitzat
El procés de ratificació de la Carta Magna europea queda obert, formalment, fins a l'octubre del 2006, però a ningú no se li escapa que el rebuig de França converteix la Constitució en gairebé paper mullat. França és un dels principals impulsors i defensors de la integració política europea i, juntament amb Alemanya, un dels motors d'Europa.

Les conseqüències d'un hipotètic "no" francès, però, van molt més enllà del text de la Constitució. En política internacional hi ha elements eteris i poc definits, però que deixen empremta en el futur. I en el cas dels 25, un "no" francès debilita la imatge de la marca Europa al món, just quan començava a arrencar amb força.

Nou països ja han ratificat la Carta Magna

Els països tenen dues vies per votar a favor o en contra del tractat: a través del Parlament o mitjançant un referèndum. Quinze dels estats han optat per la via parlamentària. Pel que fa al referèndum, Espanya és un dels deu països que ha optat per fer la consulta popular, com França, el Regne Unit, Portugal, Holanda o Dinamarca, entre altres.

Fins ara, nou països de la UE, que representen 220 milions de ciutadans, és a dir, el 49% del total, ja han ratificat el tractat: Espanya, Lituània, Hongria, Eslovènia, Itàlia, Grècia, Eslovàquia, Àustria i Alemanya.

El Tractat de Niça, a la recambra

L'hipotètic descarrilament de la Constitució, però, no suposa un buit legal, sinó mantenir-se en les velles regles del joc marcades en la Cimera de Niça de l'any 2000. Es confirmarà la presa de decisions per percentatge de vots: un sistema en el qual Espanya té un pes molt semblant a Alemanya i França. Quedarà aparcat el sistema de doble majoria (65% de la població i 55% dels estats).

La presidència semiestable, amb una durada de dos anys i mig, de la Unió Europea també desapareix i es mantindria el sistema de les presidències rotatòries. I la figura del ministre d'Afers Estrangers de la Unió quedaria també a la cuneta.