El negoci del sucre a Europa i Moçambic, diumenge a "30 minuts"
Moçambic és un dels països menys desenvolupats del món. Ha viscut una llarga guerra civil i sovint s'hi produeixen inundacions i sequeres. Però disposa de terra fèrtil i d'aigua i sol en abundància. Fa pocs anys s'hi ha començat a recuperar el cultiu de la canya de sucre i s'hi han reconstruït les fàbriques de sucre. Però això s'ha fet amb moltes dificultats. Els organismes econòmics internacionals (el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) s'oposaven que es protegís aquesta indústria amb aranzels a la importanció de sucre. No els van donar crèdits i els van pressionar perquè abandonessin aquesta indústria, que dóna molta feina a les zones rurals i que produeix a preus bastant competitius.
Els estats d'Europa i altres països rics protegeixen la seva indústria sucrera amb grans aranzels. Per exemple, el preu del sucre a la Unió Europea és el triple que en el mercat mundial. L'argument és que cal protegir els pagesos i les indústries europees.
Per què el nord vol imposar unes regles de comerç desiguals? Cal ajudar els països menys desenvolupats amb subvencions o n'hi ha prou de no imposar-los tractes desavantatjosos?
Un equip del "30 minuts" examina dues realitats molt diferents. D'una banda, els pròspers cultivadors i industrials europeus i els seus arguments. De l'altra, els talladors de canya, els industrials i els dirigents polítics i socials de Moçambic. El debat, apassionat i amb grans interessos, és un reflex parcial de les tensions i problemes que comporta la mundialització econòmica.
