El Museu Picasso de Barcelona mostra el procés de "fagocitació" de l'artista malagueny a Rusiñol
El Museu Picasso de Barcelona mostra per primera vegada la relació entre Santiago Rusiñol i l'artista malagueny. L'exposició demostra el procés d'imitació, absorció i posterior allunyament de Picasso cap a l'artista català, del qual en va acabar fent burla. Aquest procés de "fagocitació" va començar a Catalunya quan el pintor malagueny tot just despuntava amb 13 anys, mentre que Rusiñol ja era tot un referent. L'exposició mira de demostrar que es van convertir pràcticament en mestre i alumne. La ruptura amb Rusiñol va arribar després del segon viatge de Picasso a París, quan coneix nous artistes i descobreix noves inquietuds. A la mostra, titulada "Picasso versus Rusiñol", hi ha 145 obres, inclosos 11 retrats que Picasso va fer de l'artista català.
L'exposició "Picasso versus Rusiñol" demostra com Rusiñol va ser escollit per Picasso com a model d'artista. Tots dos artistes es van conèixer quan Picasso va arribar a Barcelona, quan només tenia tretze anys, i es va interessar per certes temàtiques gràcies a Rusiñol, que aleshores era ja un dels artistes més emblemàtics de la capital catalana.
El comissari de la mostra, Eduard Vallès, diu que Picasso va arribar a "exercir un procés de fagocitosi que després reproduiria amb altres artistes al llarg de la seva vida".
Durant quatre anys, Picasso fa 21 retrats de Rusiñol, 10 dels quals ara es poden veure dins d'aquesta exposició. Picasso es fixa en Rusiñol perquè tot i que hi havia artistes consagrats "molt més dotats", segons el comissari, a ell li interessa més convertir-se en artista que aprendre una tècnica.
Els primers retrats que fa l'artista malagueny del català reflecteixen les seves aficions, i presenten un to més seriós, mentre que al final el caràcter és sarcàstic, fins arribar a l'últim, l'escatològic "La Gloria-Crítico/a", en què apareix un Rusiñol sodomitzat per un crític mentre assoleix la glòria.
La mostra també inclou les obres del pintor andalús que col·leccionava Rusiñol aquí a Catalunya. Tot plegat, fins al 5 de setembre al Museu Picasso de Barcelona.
El comissari de la mostra, Eduard Vallès, diu que Picasso va arribar a "exercir un procés de fagocitosi que després reproduiria amb altres artistes al llarg de la seva vida".
Durant quatre anys, Picasso fa 21 retrats de Rusiñol, 10 dels quals ara es poden veure dins d'aquesta exposició. Picasso es fixa en Rusiñol perquè tot i que hi havia artistes consagrats "molt més dotats", segons el comissari, a ell li interessa més convertir-se en artista que aprendre una tècnica.
Els primers retrats que fa l'artista malagueny del català reflecteixen les seves aficions, i presenten un to més seriós, mentre que al final el caràcter és sarcàstic, fins arribar a l'últim, l'escatològic "La Gloria-Crítico/a", en què apareix un Rusiñol sodomitzat per un crític mentre assoleix la glòria.
La mostra també inclou les obres del pintor andalús que col·leccionava Rusiñol aquí a Catalunya. Tot plegat, fins al 5 de setembre al Museu Picasso de Barcelona.
