El Museu d'Història de Barcelona presenta una mostra dels 3.000 anys d'història de Tunísia

L'Institut Europeu de la Mediterrània organitza l'exposició "Tunísia, terra de cultures", que obre les portes al Museu d'Història de la Ciutat, a Barcelona. La mostra reuneix tres-centes peces que són un testimoni de 3.000 anys d'història. Tunísia, amb una situació geogràfica privilegiada a la Mediterrània, ha rebut la influència de cultures tan diferents com la romana, l'otomana, la jueva i la musulmana. D'aquestes civilitzacions i del seu art, se'n conserven escultures, ceràmiques, pintures, joies i vestits, que han arribat a Barcelona, traslladats des dels principals museus tunisians. La mostra ofereix una visió de Tunísia molt diferent de la que trobem en els catàlegs turístics. L'exposició es pot visitar fins al 31 d'agost.
El Museu d'Història de Barcelona presenta una mostra dels 3.000 anys d'història de Tunísia
Museus

El Museu d'Història de Barcelona presenta una mostra dels 3.000 anys d'història de Tunísia

L'Institut Europeu de la Mediterrània organitza l'exposició "Tunísia, terra de cultures", que obre les portes al Museu d'Història de la Ciutat, a Barcelona. La mostra reuneix tres-centes peces que són un testimoni de 3.000 anys d'història. Tunísia, amb una situació geogràfica privilegiada a la Mediterrània, ha rebut la influència de cultures tan diferents com la romana, l'otomana, la jueva i la musulmana. D'aquestes civilitzacions i del seu art, se'n conserven escultures, ceràmiques, pintures, joies i vestits, que han arribat a Barcelona, traslladats des dels principals museus tunisians. La mostra ofereix una visió de Tunísia molt diferent de la que trobem en els catàlegs turístics. L'exposició es pot visitar fins al 31 d'agost.
Actualitzat
La mostra, que es podrà veure durant els pròxims tres mesos, s'estructura en cinc espais, que corresponen als grans períodes de la història tunisiana: els primers pobladors berbers, l'etapa cartaginesa, l'arribada dels romans i del cristianisme i la implantació de l'islam. L'exposició arrenca amb un primer conjunt de peces de l'anomenada "prehistòria" tunisiana, amb obres representatives del poble berber, del setè mil·lenni abans de Crist. La civilització cartaginesa, a partir del segle IX a.C. amb la fundació de la llegendària ciutat de Cartago, és la protagonista de la segona part de la mostra, a les vitrines de la qual es poden contemplar figures de terracota, màscares, joies i cosmètics, que donen fe de l'alt grau de desenvolupament que van arribar a tenir els cartaginesos. El tercer espai de l'exposició està dedicat al període de domini romà, després que l'any 146 a.C. es produís la derrota definitiva i la destrucció de Cartago, que va conduir a un fort arrelament del cristianisme durant cinc segles a Tunísia. Del segle VI d.C. data la peça estel·lar de la mostra, un enorme baptisteri cristià -de dos metres d'ample per dos de llarg i 1,3 metres de profunditat- cobert amb un mosaic amb peces molt petites, que va pertànyer a la basílica de Bekalta i que, per primera vegada, ha sortit de Tunísia per ser exposat. La quarta i última zona de "Tunísia, terra de cultures" correspon a l'etapa d'esplendor de l'islam al nord d'Àfrica, implantat després de l'expansió àrab del segle VII, i que va tenir com a centre urbà la ciutat santa de Qayrawan, de la mesquita de la qual ha arribat una gran llanterna de bronze de l'any 1051, a més a més de diverses làmines de manuscrits de l'Alcorà. Així mateix, l'exposició ressalta les relacions amb la Corona d'Aragó que les terres musulmanes de Tunísia van mantenir cap al segle XIII, quan la capital s'havia traslladat definitivament a la ciutat de Tunísia, i prova d'això és que dos cèlebres escriptors en llengua catalana, Ramon Llull i Ramon Muntaner, es van instal·lar allà durant anys.