Primer pla d'alguns elements quotidians fets a partir de coure que es troben al Museu del Coure de Masies de Voltregà. Imatge publicada el 7 de…
Primer pla d'alguns elements quotidians fets a partir de coure que es troben al Museu del Coure de Masies de Voltregà. Imatge publicada el 7 de juny de 2018 (Horitzontal).

El Museu del Coure de les Masies de Voltregà arriba als 10 anys amb 40.000 visitants

Actualitzat

ACN Les Masies de Voltregà.-Panys de porta, campanes, monedes, canals d'aigua, peces del telèfon o del microones són només alguns exemples de productes que estan fets o contenen algunes parts de coure. Aquest material, un metall de color rogent i brillantor metàl·lica, té infinitat d'utilitats. Bon conductor, dúctil i mal·leable, també s'ha convertit en un dels materials més utilitzats per fabricar cables elèctrics, com les catenàries que fan circular els trens. Amb la voluntat d'explicar l'element principal que es treballa a la indústria metal·lúrgia La Farga de Les Masies de Voltregà, ara fa deu anys va néixer el Museu del Coure. El president de l'equipament, Oriol Guixà, ha destacat a l'ACN que des que el van endegar, no s'esperaven el "retorn" que ha tingut, "molt més potent del que pensàvem al principi". En tot aquest temps, l'equipament privat però obert al públic ha acollit 40.000 visitants. Un dels espais que més destaca de l'equipament és una passarel·la que permet veure el procés industrial de treball del coure a La Farga.

El museu es troba en un espai privilegiat, un edifici modernista recuperat que era on vivia la família Lacambra, fundadora de la metal·lúrgia ara fa 210 anys. Amb motiu del bicentenari de la companyia, es va decidir idear un museu, però fer un museu com tots, "no tenia massa sentit", ha explicat Oriol Guixà. Per això, per donar-li "valor afegit", van decidir construir una passarel·la que passa per la fàbrica La Farga des d'on es poden veure les instal·lacions en ple funcionament, des del procés de fusió inicial fins a l'elaboració de cablejat per a catenàries, per exemple. En aquest sentit, "el museu ofereix la possibilitat de veure una indústria metal·lúrgica com la nostra en ple funcionament", ha explicat Oriol Guixà. "Això li dona una gran força al museu", ha afegit. Fent balanç, Guixà creu que va ser encertada la decisió de no plantejar un museu només sobre la companyia, sinó al voltant del metall amb què treballen. D'aquesta manera, Guixà ha explicat que han aconseguit un espai cultural que divulga quines són les diferents aplicacions que es dona al coure, quins usos té i el coneixement generat a partir d'aquest metall que interessa a escolars, però també a professionals i gent del món acadèmic. El museu recull desenes de peces originals fetes a partir de coure, com monedes antigues, un casc, minerals, campanes o també ferralla. Entre les joies de la corona que formen part del museu, Guixà ha destacat la passarel·la que permet veure l'interior de La Farga, però també un document històric que li té "el cor robat". Es tracta d'una gravació de l'any 1926, quan el Rei Alfons XIII va visitar la companyia de Masies de Voltregà per atorgar al senyor Lacambra un títol nobiliari. La pel·lícula dura uns 45 minuts i és "arqueologia industrial", ha destacat Guixà, perquè és el testimoni de com era la companyia en aquella època. El món acadèmic i la indústria visiten el museuEl gran gruix de visitants del museu provenen del sector escolar i el de la gent gran. El 2017 es van rebre 2.283 visites, de les quals un 63% eren del sector escolar amb un total de 36 escoles i gairebé 1.500 estudiants. Amb tot, el president del museu se sent especialment orgullós per un tipus de públic que, encara que hagi estat més minoritari, té especial rellevància. Es tracta de directius d'empreses del sector, gent de l'acadèmia i científics i estudiosos que s'han interessat per l'equipament. Segons Guixà, "no és només un museu de peces, és molt més didàctic".Desconeixement sobre què fa la indústria Guixà ha assenyalat que hi ha molt desconeixement "no només sobre la indústria del coure, sinó sobre la indústria en general". "La gent es pensa que la indústria és alguna cosa perillosa, dolenta i bruta. Li atribueix aspectes molt negatius, però la realitat no és així". Precisament, a través de la passarel·la, és un dels aspectes que s'intenta combatre, mostrant l'interior d'una indústria d'avui dia. Guixà opina que hi ha d'haver una bona relació entre societat i indústria. "És fonamental que la societat exigeixi al món industrial que sigui sostenible a nivell mediambiental, però també cal tenir present que sense la indústria no es pot desenvolupar la pròpia societat", ha assenyalat.

Anar al contingut