EL Museu d'Art de Girona restaura cinc talles barroques i cinc olis del XIX representatius del tombant de segle

ACN Girona.-El Museu d'Art de Girona ha restaurat cinc talles barroques i cinc olis del XIX representatius del tombant de segle. La intervenció, que s'ha allargat durant dos anys, ha permès retornar l'esplendor a les obres, malmeses pels vernissos o estrips (en el cas de les teles) o bé pels corcs (en el cas de les talles). Totes les peces formen part del fons de la Diputació de Girona. Ara, algunes de les peces retornaran a sala i les altres es guardaran al magatzem, per a futures cessions o exposicions temporals. Les talles barroques, però, formaran part del fons permanent. Es podran veure a les dues sales dedicades a aquest període -sovint, desconegut- que ara el Museu d'Art està remodelant. Entre els olis restaurats destaquen pintors com Jaume Pons Martí, amb teles que fan una fotografia de com era la Girona de l'època.

La restauració de les deu peces forma part dels treballs periòdics que el Museu d'Art fa per retornar l'esplendor original a les peces del seu fons. Els olis sobre tela del XIX i les talles barroques, a cavall dels segles XVI i XVIII, tornen a lluir ara gràcies a les aportacions periòdiques que la Diputació de Girona fa anualment per restaurar el seu fons, que es custodia al museu.En el cas dels olis, destaquen autors com ara Jaume Pons Martí, Josep Duran i Riera i Joaquim Planella i Conxello. Precisament, del primer en són les teles 'Girona vista des de Pedret' i 'Portal de l'areny', que segons destaca el diputat de Cultura Albert Piñeira, "són fotografies de l'època del què era la ciutat al tombant de segle". La restauració dels quadres i de les talles barroques s'ha dut a terme durant els dos darrers anys. En el cas de les teles, la restauradora Laia Roca destaca que la intervenció ha tingut diverses fases. Primer, s'han estabilitzat els suports i s'han corregit les arrugues i estrips de les teles. "I pel que fa a la capa pictòrica, s'han fet neteges i en alguns dels quadres s'ha retirat el vernís, que estava bastant engroguit", ha precisat. Per treure'n la capa, les restauradores han dut a terme proves de neteja amb llum ultraviolada, per veure quina era la millor tècnica a aplicar. "En alguns casos, en retirar el vernís, ens hem trobat que a sota hi havia molta brutícia i pols, que impedia veure'n els colors originals", precisa Roca.Policromies anteriorsEn el cas de les talles barroques, aquí els problemes han estat, sobretot, la presència de corcs, el fet que en algunes la pintura queia o les restes de policromies anteriors. Aquest ha estat el cas, per exemple, de la talla de San Jacint (del segle XVIII). "Per modes o èpoques, es va repintar amb colors molt cridaners, com roses, verds o blaus; al cap dels anys es van retirar, però es va fer malament, i això comportava que les restes d'aquestes policromies cobrissin el daurat original", precisa Esther Horno, la segona de les restauradores. Per retirar les restes, s'ha hagut d'actuar amb bisturí. Horno també concreta que els xilòfags (corcs) han estat una altra de les problemàtiques recurrents a les diferents peces. Entre les més deteriorades hi havia una Marededéu del XVIII, on els corcs s'havien menjat tant la fusta que "s'engrunava" -precisa Horno- i, fins i tot, el cap del nen Jesús s'havia després de la talla.Noves sales del BarrocAra, un cop restaurades, els olis sobre tela tornaran a les sales d'exposició o bé al magatzem (on es guardaran per a futures mostres temporals o cessions). Les talles barroques, però, es podran contemplar a partir del novembre. Serà aleshores quan el Museu d'Art obri les dues sales dedicades al període que ara s'estan remodelant. La directora del Museu d'Art, Carme Clusellas, explica que les dues noves sales permetran descobrir un període, que abasta del 1600 al 1750, i que sovint es deixa de banda a la història de l'art. Per la seva banda, el diputat de Cultura ha destacat que les restauracions permeten "recuperar l'esplendor original" de les obres del fons de la Diputació. Per al 2017, l'ens supramunicipal destinarà 5.000 euros del seu pressupost a continuar impulsant aquests treballs.