El cos petrificat d'un habitant de l'antiga Pompeia. (Foto: EFE)
El cos petrificat d'un habitant de l'antiga Pompeia. (Foto: EFE)
Londres

El Museu Britànic obre una gran exposició sobre la vida i mort de Pompeia i Herculà

Una exposició al Museu Britànic de Londres mostra a través de 450 peces, algunes d'excavacions recents, la vida opulenta d'aquestes poblacions sepultades l'any 79 després de Crist per l'erupció del Vesuvi.

RedaccióActualitzat
Tota la vida que hi havia a Pompeia i Herculà abans que la sobtada erupció del Vesuvi ho sepultés tot sota la lava. Això és el que mostra una gran exposició que el Museu Britànic de Londres ha inaugurat sobre aquestes poblacions de l'antiguitat.

Fins a 450 peces, algunes d'excavacions recents, serveixen per entendre l'opulència en què vivien aquestes societats. Les peces han sortit d'Itàlia per primer cop i serveixen per recrear la vida diària dels habitants d'aquestes dues metròpolis de la badia de Nàpols. El museu exhibeix objectes com menjar carbonitzat, recipients per rentar el menjar, coladors, morters, forns portàtils, el bressol d'un nadó i fins i tot frescos amb escenes de la vida sexual d'aquestes poblacions d'origen grec.

L'exposició s'ha disposat de manera que el visitant té la sensació que entra en una casa d'un pompeià de classe alta, és a dir, a través de l'atri, el saló d'entrada. Després, es visiten les habitacions, el jardí, la cuina i la sala principal, tots adornats amb frescos o estàtues de marbre.

"Vida i mort a Pompeia i Herculà" també inclou joies d'or que duien les dues poblacions, d'or en el cas de les dones de classe alta, i de bronze i cristall en el dels esclaus.

Però els objectes més sorprenents són els grans frescos que decoraven les sales i fins i tot els patis de les cases, en color pastel i amb escenes de la vida diària de l'època romana.

Les dues metròpolis tenien una vida social i cívica molt activa i comptaven amb temples, grans banys romans i teatres, i la seva economia estava basada en el comerç i el cultiu de la terra. Però l'erupció del Vesuvi, el 24 d'agost o el 24 d'octubre de l'any 79, segons els diferents càlculs, va calcinar i enterrar per complet tota aquesta riquesa. La lava va provocar un núvol de 32 quilòmetres d'altura i una pluja posterior de pedres i cendra amb temperatures superiors als 400 graus centígrads. Pompeia i Herculà van sucumbir en 24 hores en aquest forn que, paradoxalment, les va preservar per a l'eternitat.
Anar al contingut