El monsó de l'Índia, en perill davant el canvi climàtic
El monsó de l'Índia pot perdre energia i freqüència durant els propers 200 anys, cosa que posaria en gran risc el subministrament d'aliments. Es preveu que cada 5 anys durant el període 2150-2200 perdi energia per la crema de combustibles fòssils i els canvis relacionats amb els fluxos d'aire tropical.
L'estació monsònica a l'Índia es dóna entre juny i setembre i és de vital importància per als cultius com l'arròs, el blat i el blat de moro, que sustenten l'alimentació bàsica de més 1.000 milions de persones.
Durant el segle XX, els monsons han estat molt estables i es considera una catàstrofe si la pluja cau un 10% respecte a la mitjana, segons Anders Levermann, de l'Institut de Potsdam per a la Recerca de l'Impacte Climàtic.
Prenent com a referència la situació catastròfica d'una caiguda d'un 10% de la pluja, es preveu més freqüència de monsons dolents, és a dir, precipitacions que poden baixar entre un 40 i un 70% dels nivells normals. Passarien dels més de 2.000 mm /any actualment a poc més de 1.000 mm/any. Aquesta baixada tan forta de les pluges no s'ha donat mai des que hi ha registres, que daten de 1870 pel Departament Meteorològic de l'Índia.
El sistema atmosfèric és com una màquina de rodes dentades que es fan més grans i més petites i que tenen una petita mobilitat. Actualment, l'anticicló de l'oceà Índic provoca la formació de baixes pressions al mar d'Aràbia. Els vents humits d'aquest mar i del golf de Bengala descarreguen a l'interior de l'índia. La precipitació de l'estiu representa en alguns casos el 90% de la pluja anual. Amb aigües del mar més càlides, com a conseqüència del canvi climàtic, l'anticicló de l'oceà Índic es desplaçaria cap a Malàisia i Indonèsia. Això permet un monsó més feble i més allunyat de l'Índia, la qual cosa implicaria el descens de la precipitació.
L'estació monsònica a l'Índia es dóna entre juny i setembre i és de vital importància per als cultius com l'arròs, el blat i el blat de moro, que sustenten l'alimentació bàsica de més 1.000 milions de persones.Durant el segle XX, els monsons han estat molt estables i es considera una catàstrofe si la pluja cau un 10% respecte a la mitjana, segons Anders Levermann, de l'Institut de Potsdam per a la Recerca de l'Impacte Climàtic.
Prenent com a referència la situació catastròfica d'una caiguda d'un 10% de la pluja, es preveu més freqüència de monsons dolents, és a dir, precipitacions que poden baixar entre un 40 i un 70% dels nivells normals. Passarien dels més de 2.000 mm /any actualment a poc més de 1.000 mm/any. Aquesta baixada tan forta de les pluges no s'ha donat mai des que hi ha registres, que daten de 1870 pel Departament Meteorològic de l'Índia.
El sistema atmosfèric és com una màquina de rodes dentades que es fan més grans i més petites i que tenen una petita mobilitat. Actualment, l'anticicló de l'oceà Índic provoca la formació de baixes pressions al mar d'Aràbia. Els vents humits d'aquest mar i del golf de Bengala descarreguen a l'interior de l'índia. La precipitació de l'estiu representa en alguns casos el 90% de la pluja anual. Amb aigües del mar més càlides, com a conseqüència del canvi climàtic, l'anticicló de l'oceà Índic es desplaçaria cap a Malàisia i Indonèsia. Això permet un monsó més feble i més allunyat de l'Índia, la qual cosa implicaria el descens de la precipitació.
