"El món és més ric del que sembla. I els blogs en són un exemple"

En <b>Joan Puigmalet</b>, un professor de català a l'IES Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat, va guanyar en la categoria Societat la primera convocatòria <b><a target="_alt"href="http://www.premisblocs.cat/">Premis Blocs Catalunya 2008</a></b>. Amb ell, s'inicia un seguit d'entrevistes als guardonats que es publicaran durant la resta de la setmana.
Karma Peiró/ Entrevistes als guanyadors dels Premis Blocs (I)

"El món és més ric del que sembla. I els blogs en són un exemple"

En Joan Puigmalet, un professor de català a l'IES Estany de la Ricarda del Prat de Llobregat, va guanyar en la categoria Societat la primera convocatòria Premis Blocs Catalunya 2008. Amb ell, s'inicia un seguit d'entrevistes als guardonats que es publicaran durant la resta de la setmana.
Al darrere del Blog Gazophylacium hi ha un pratenc enamorat de les coses velles, especialment dels diccionaris catalans d'abans del Fabra, i exaltat per les noves, com ara per la possibilitat que donen els blogs de difondre i compartir interessos personals.

Però què vol dir aquest nom tan estrany, del seu blog? "Fa poc al Bloc de Lletres donaven una definició que m'agrada molt: un espai que contagia d'una manera desimbolta i divertida la seva passió per la lexicografia i els diccionaris". Aquest professor de català no s'imagina escrivint en una altra llengua que la nostra. "Encara no ens podem comunicar tots els parlants amb tota normalitat i en tots els àmbits. Però entre tots hem de maldar per aconseguir-ho".

Amb el blog Gazophylacium podem aprendre coses sobre els iconòfors (els dibuixos ornamentals que rodegen una lletra) de la tercera edició del diccionari de Pere Labèrnia, compartir articles sobre lexicografia catalana que van aparèixer a principis del segle XX, difondre poemes catalans de qualsevol època on es parli de diccionaris. "Parlar de cementiris de paraules (definició de diccionari, segons Cortázar) és també parlar d'una llengua, d'una cultura... Donen molt de joc, els diccionaris. I jo hi jugo", afegeix. I hi juga "a tope"!

En Joan confessa que des que va descobrir els blogs mira menys la televisió. "El món és terriblement més ric, divertit i interessant del que sovint sembla a simple vista. Els blogs en són un bon exemple".

Per últim, si hagués de recomanar-nos un altre blog català ens deixaria entre mans el titulat: Raons que rimen, del Víctor Pàmies. "Es pot veure la impressionant tasca que està fent pel coneixement dels refranys catalans. Actualment té onze blocs diferents sobre la matèria. Un d'ells, el Diccitionari, el comparteix amb els bloguers Marc Cortès, David Gálvez i un servidor. Tot un honor".