El model austríac: avantatges i inconvenients d'un model que flexibilitza el mercat laboral

Flexibilitzar el mercat laboral i oferir un capital a llarg termini a tots els treballadors són els dos aspectes principals de la reforma laboral que va introduir el govern de centredreta austríac el 2003 i que ara proposa implantar l'executiu espanyol. Però, en què consisteix exactament el model austríac? Quins són els seus avantatges i quins els seus inconvenients?
El model austríac: avantatges i inconvenients d'un model que flexibilitza el mercat laboral
Barcelona

El model austríac: avantatges i inconvenients d'un model que flexibilitza el mercat laboral

Flexibilitzar el mercat laboral i oferir un capital a llarg termini a tots els treballadors són els dos aspectes principals de la reforma laboral que va introduir el govern de centredreta austríac el 2003 i que ara proposa implantar l'executiu espanyol. Però, en què consisteix exactament el model austríac? Quins són els seus avantatges i quins els seus inconvenients?
Actualitzat
El govern austríac va tornar a crear treball al març després de 16 mesos de crisi. (Foto: Reuters)

El govern austríac va tornar a crear treball al març després de 16 mesos de crisi. (Foto: Reuters)

El govern del conservador Partit Popular austríac (ÖVP) i del Partit Liberal (FPÖ), del traspassat Jörg Haider, van proposar la reforma, aprovada per tots els grups parlamentaris al juny del 2002 i qualificada com "una fita" pels democristians. Gràcies a la reforma, Àustria té amb una de les taxes d'atur més baixes d'Europa, el 4,7% en l'últim semestre del 2009, i al març va tornar a crear treball després de 16 mesos de crisi.

La principal novetat d'aquest model és que el treballador disposa d'un sistema d'indemnització per acomiadament que funciona com un fons d'estalvi, que pot mantenir encara que canviï de feina i que l'Estat incentiva utilitzar com a complement a la pensió pública. Aquesta "guardiola" o "motxilla", com la defineixen a Àustria, es va omplint amb l'aportació mensual de l'empresa del 1,53% del salari brut del treballador, com si fos una mena de salari diferit.

L'Estat garanteix el cent per cent de les aportacions netes, mentre que la caixa que gestiona el fons inverteix els diners per aconseguir un rendiment del capital, que acumula una mitjana anual del 3,5% d'interès des de la seva introducció el 2003. El treballador té dret a accedir immediatament als seus diners si és acomiadat, però si deixa la feina de forma voluntària, només podrà accedir-hi després de cinc anys sense treballar. En cas de mort els diners anirien a parar als seus hereus. Si el capital s'utilitza com un complement a la pensió pública l'Estat no grava de cap manera el patrimoni aconseguit, mentre que si es decideix recuperar d'una sola vegada, Hisenda hi imposa un impost del 6%.

Avantatges

"El principal avantatge és que introdueix més mobilitat i flexibilitat en el mercat laboral. Les pimes poden, a més, racionalitzar les seves despeses ja que la seva liquiditat no passa per dificultats quan afronta acomiadaments", segons ha explicat a l'agència EFE Fritz Janda, secretari general de les caixes que gestionen els fons d'acomiadament. "Les empreses hi fan petites aportacions mensuals i no han de fer front a una gran suma de cop pels acomiadaments", afegeix Janda, que representa els interessos de la patronal austríaca.

El principal avantatge que n'esmenten els representants dels treballadors és que el capital per acomiadament s'universalitza a tots els empleats, inclosos sectors marcats per la temporalitat com el turisme o la construcció. A més, no es perd l'antiguitat en canviar de feina. Fins a la introducció de la reforma, el 96% dels treballadors del sector turístic, fonamental a Àustria, no tenien una indemnització per acomiadament, segons la Cambra de Comerç de Viena.

Desavantatges

"El desavantatge és que aquest sistema no té traves per a l'acomiadament", diu Josef Wöss, director de política social de la Cambra dels Treballadors, una organització que representa a tots els assalariats del país. Tot i això, Wöss reconeix que el model ha aportat millores per als treballadors respecte a l'anterior sistema d'acomiadament austríac, semblant a grans trets al vigent a Espanya. Abans, per exemple, els empresaris acomiadaven els treballadors que feia 36 mesos que eren a les empreses per no assumir els costos d'acomiadament que arribava en aquell moment l'empleat, mentre que ara això ja no passa.

Una altra crítica dels sindicats és que la quantitat mensual, el 1,53% del salari brut, és insuficient i exigeixen que pugi al 2%, cosa que la patronal no accepta. De forma gràfica, un treballador que guanyi 2.000 euros mensuals aconseguiria 27.496 euros després de 30 anys de feina amb un rendiment del capital del 3,5% i una inflació del 2,5%.

Un altre aspecte polèmic és si el nou model ha encarit els costos de l'ocupació. Per Thomas Url, economista de l'Institut Austríac d'Investigacions Econòmiques (WIFO), la resposta és "no". "Aquest model va encarir l'ocupació en alguns sectors com el turisme i la construcció, sectors marcats per la temporalitat, però va baixar, i molt, els costos en altres sectors. I sumant-hi l'ocupació, fins i tot es va abaratir en termes generals", ha declarat Url .

L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha elogiat en diferents informes la reforma com una manera creativa d'aportar seguretat als sistemes de pensions públics. A més, la reinversió dels fons a través del mercat de capitals és elogiada per l'OCDE com una manera de "millorar la funció del mercat de capitals per donar suport al creixement".