El misteri del somriure de "La Gioconda" segueix sense resoldre's

El recent estudi d'un grup de científics del Centre Nacional d'Investigació Científica francès (CNRS) que descobreix els detalls de la tècnica que Leonardo da Vinci va fer servir a "La Gioconda" segueix sense revelar el misteri del seu somriure, segons ha explicat un dels investigadors. Armando Solé ha assenyalat que "no s'ha resolt tècnicament" la incògnita de la ganyota de la boca perquè l'estudi es va cenyir a la part superior de la cara, on l'artista va aplicar el mètode de l'"sfumato". L'"sfumato" de Da Vinci és una tècnica que consisteix a "suavitzar el contorn de les figures mitjançant l'ús de tons vagues i els jocs d'ombres", segons el CNRS.
El misteri del somriure de "La Gioconda" segueix sense resoldre's
París

El misteri del somriure de "La Gioconda" segueix sense resoldre's

El recent estudi d'un grup de científics del Centre Nacional d'Investigació Científica francès (CNRS) que descobreix els detalls de la tècnica que Leonardo da Vinci va fer servir a "La Gioconda" segueix sense revelar el misteri del seu somriure, segons ha explicat un dels investigadors. Armando Solé ha assenyalat que "no s'ha resolt tècnicament" la incògnita de la ganyota de la boca perquè l'estudi es va cenyir a la part superior de la cara, on l'artista va aplicar el mètode de l'"sfumato". L'"sfumato" de Da Vinci és una tècnica que consisteix a "suavitzar el contorn de les figures mitjançant l'ús de tons vagues i els jocs d'ombres", segons el CNRS.
"La Gioconda"

"La Gioconda"

Encara que els investigadors no han aconseguit novetats sobre el seu somrís, sí que han descobert, per exemple, que l'obra té més de 20 capes de pintura que aconsegueixen "certa profunditat a través de llums i ombres". Tot i que és impossible fixar el nombre de mans de pintura, que oscil·len entre 20 i 30, el gruix de les capes arriba a les 30 micres, ha precisat l'espanyol Armando Solé.

Els tècnics del CNRS es van traslladar fa unes setmanes al Museu del Louvre per analitzar "La Gioconda" i altres sis obres més de Leonardo a través d'una nova tècnica de rajos X, "que permet conèixer amb millor detall l'"sfumato" de Da Vinci, ha explicat Solé.

El nou procediment de rajos X utilitzat pels científics s'ha enfocat en punts concrets del quadre que, en rebre la càrrega electrònica, mostren els components que l'artista va fer servir en aquesta part del quadre, segons l'expert. A causa de l'"alt nombre de capes" que hi va aplicar, "els quadres van trigar força temps a acabar-se", segons l'investigador, que ha afegit que "cada revestiment va poder tardar diversos dies a assecar-se".

L'efecte que provoca aquesta tècnica és de "profunditat i continuïtat", va afirmar Solé, que va afegir que "Leonardo aconsegueix que no s'apreciïn les pinzellades". Segons indica l'estudi dels científics del CNRS, centrat principalment en la tècnica de l'"sfumato", les pinzellades d'oli van des del blanc a una altra capa de colors variats i una altra opaca o semitransparent, segons el quadre. El vernís posa el punt final al quadre perquè, segons revela la tècnica de rajos X, serveix per unificar les capes de pintura i fer brillar el somriure de "La Gioconda".

Els experts han analitzat, a més de "La Gioconda", sis quadres de Da Vinci: "La mare de Déu de les Roques", "Sant Joan Baptista", "L'Anunciació", "Bacus", "La bella Ferronière" i "Santa Anna, la verge i el nen".