El màxim líder xiïta diu que la Constitució obstaculitza el camí a una Carta Magna definitiva
Amb la firma a Bagdad de la Constitució provisional iraquiana s'obre un període transitori que portarà a celebrar eleccions lliures l'any que ve. La firma del document ha estat qualificada d'històrica pels seus promotors, els membres del consell de govern provisional del país. L'acte, però, també ha aixecat objeccions. El clergue xiïta més influent de l'Iraq, l'"ayatollah" Ali Sistani, considera que la nova Constitució provisional per al país obstaculitza el camí per obtenir la Carta Magna definitiva iraquiana. Sistani ha insistit que qualsevol llei elaborada per a aquest període de transició no tindrà legitimitat fins que no compti amb el vistiplau de l'Assemblea Nacional.
El màxim líder religiós de la comunitat xiïta de l'Iraq, l'"ayatollah" Ali Sistani ha criticat la firma de la nova Contitució i ha qualificat d'"il·legítima" qualsevol resolució que adopti el govern transitori: "Qualsevol llei adoptada pel govern de transició no serà legal fins que sigui aprovada per una Assemblea General que representi el poble iraquià", ha dit el líder xiïta en referència al traspàs de poder previst pels nord-americans pel 30 de juny.
Sistani s'ha mostrat convençut que els 62 articles de la Carta Magna rubricada pels 25 membres del consell dificultarà l'accés del poble iraquià a una Constitució "permanent que preservi la unitat del país i els drets ètnics i culturals del poble".
La cerimònia s'havia ajornat en dues ocasions: primer a causa dels atemptats de la setmana passada a Bagdad i Kerbala, que van fer més de 180 morts; i després per objeccions d'última hora dels líders xiïtes, que s'han resolt aquest cap de setmana. El líder d'aquesta comunitat religiosa no acceptava, entre d'altres punts, que els kurds puguin vetar el referèndum que se celebrarà l'any que ve per aprovar la Constitució definitiva. El text aprovat aquest dilluns preveu la possibilitat que la Carta Magna definitiva no tingui efecte a les regions kurdes si més de dos terços de la població ho rebutja.
Pel que fa a la presidència del país, Sistani creu que ha de ser rotativa, repartida entre tres xiïtes, un sunnita i un kurd, i no tenir un únic president xiïta i dos vicepresidents, un de kurd i un altre de sunnita, com estableix l'actual document.
