El "making of" del disc de La Marató, a TV3

Dimarts 28 de novembre, a les 23.40 a TV3, i el 8 de desembre, a les 21.25 al 33 s'emet el "making of" del disc de La Marató, la banda del viatge més solidari. La tretzena edició del disc de La Marató es posarà a la venda el diumenge 3 de desembre, al preu de 10 euros, amb tots els diaris d'àmbit català.

El 17 de desembre se celebra la 26a edició de "La Marató" de TV3, dedicada a un grup de malalties que causen una de cada tres morts al món i que, segons els experts, es convertiran en un greu problema de salut pública.

"La música és com un viatge que conté infinits viatges a dins...", afirma a l'inici del programa el guitarrista i cantant Xarim Aresté, encarregat de musicar l'espot d'aquest any de La Marató a partir de la lliure adaptació d'una de les cançons més exitoses de Seal, "Kiss from a rose".

I precisament, si s'entén la música com un viatge, catalitzador d'emocions, sentiments i confessions, també s'abraça la idea que el disc de La Marató és com un trajecte trepidant i sensible que trasllada l'oient per diferents paisatges i amb companys de viatge eclèctics.

Així doncs, la primera cançó que engega els motors aquest any trasllada directament a finals de la dècada dels setanta, al 1978. David DeMaría i Pastora Soler recuperen el clàssic "Music", del cantautor britànic John Miles, i, al costat de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la transformen en una intensa "Música". Com diu Pastora Soler, "un homenatge a la música", que suma amb un clip rodat en un entorn natural tan imponent com el delta de l'Ebre.

A partir d'aquí, l'oient, també viatger excepcional, té l'oportunitat de continuar cantant al costat d'artistes com Joan Rovira i un "Puc estimar-te", que injecta vitalitat al clàssic del cantautor de Florida Lobo, "I'd love you to want me"; ajuntar-se amb Funambulista, Joan Masdéu, Salva Racero i Andrés Suárez  per entonar aquell "Hero" que recorria alguns dels fotogrames de la pel·lícula "Boyhood";  colar-se a l'adaptació del "High", de Lighthouse Family, que filen Vic Mirallas i el grup coral Messengers, o comprovar la personalíssima adaptació que els Blaumut han fet de l'evocadora "Nights in white satin", de The Moody Blues, aquí traduïda com "Mil nits en vetlla".

La qüestió és continuar movent-se. I si es fa ballant, com proposen Hora de Joglar, millor. El seu "Balla la vida", relectura del "Baila, morena" de Zucchero, convida a enfrontar-se als problemes des del bell mig de la pista.

Pel camí: l'etern "Volare", que els Buhos, amb el seu humor, fan que s'encomani; l'irresistible "Close to me", que brandaven The Cure l'any 1985, filtrat pel singular carisma de Love of Lesbian; l'"Envia'm un àngel" dels Sau, revestit de flamenc jazz i amb el concurs vocal de Lamari de Chambao, i les Sweet California traient punta a l'"Stitches", "La meva defensa", del jove artista canadenc Shawn Mendes.

I de melodia en melodia, el teló s'alça per presentar l'acte final de la gran òpera de Giacomo Puccini "Turandot" i el seu inoblidable "Nessun dorma". Un fragment que India Martínez i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del mestre Josep Pons, es fa seu amb una sentida pulsió. Per al disc de La Marató, aquesta versió porta el títol de "Vencerem".

Aquest "making of" parla de viatges inoblidables al costat de les cançons. I també de tonades que acompanyen de manera conscient i inconscient. Així, aquest any es pot taral·lejar l'arxiconeguda "Dolce vita", cantada pel seu autor, Ryan Paris, en català; entonar la magnífica "Many rivers to cross", de Jimmy Cliff, amb una tríada formada per a l'ocasió per Sara Terraza, Wom i les Funkystep & The Sey Sisters, i rebatejada com "Els rius del món";  el "Catch & release", del cantautor nord-americà Matt Simon, transformat per Tildo Muxart en un encoratjador "Pas a pas"; el "When I need you", de Leo Sayer, teixit entre la veu de Saidax i els càlids diàlegs de les guitarres de Saltors, i un "Compta amb mi" que cantaven Txarango en una de les seves balades més conegudes, i que ara el quartet de música "barbershop" The Hanfris Quartet  reinterpreta en una sensible versió a cappella.

I a punt de cloure el recorregut, sona un reggaeton, el primer en la història del disc de La Marató. L'encarregada d'interpretar-lo és Ana Mena, amb un vigorós "Jo plorava": és a dir, "He llorado como un niño", del badaloní Juan Magán, amb una nova muda.

Baixa el teló. Fi del viatge. I es deixa que s'enlairin tres boleros i un txa-txa-txa, un medley on Lucrecia, Llorenç Santamaria, Alice & The Wonders, Patxi Leiva i Clara Peya aborden partitures atemporals: "Bésame mucho", "Frenesí", "Perfidia" i "Sabor a mí".

El que es deia a l'inici: "La música és com un viatge que conté infinits viatges a dins". Benvinguts al disc de La Marató: la banda sonora del viatge més solidari.