El MACBA amplia la col·lecció documental de l'artista Matta-Clark

El MACBA incorpora un recull de fotografies, cedides pel col·leccionista Harold Berg, sobre l'obra artística de Gordon Matta-Clark, que es basa en la intervenció arquitectònica en diversos edificis d'Amèrica i Europa. El recull documental està format per 44 fotos, un negatiu i una diapositiva.
El MACBA amplia la col·lecció documental de l'artista Matta-Clark
Barcelona

El MACBA amplia la col·lecció documental de l'artista Matta-Clark

El MACBA incorpora un recull de fotografies, cedides pel col·leccionista Harold Berg, sobre l'obra artística de Gordon Matta-Clark, que es basa en la intervenció arquitectònica en diversos edificis d'Amèrica i Europa. El recull documental està format per 44 fotos, un negatiu i una diapositiva.
Actualitzat
Fotografia d'una intervenció de Matta-Clark, en què va dividir una casa en dues parts. (Foto:ACN)

Fotografia d'una intervenció de Matta-Clark, en què va dividir una casa en dues parts. (Foto:ACN)

El MACBA acollirà el conjunt de fotografies documentals de l'obra de Gordon Matta-Clark, cedides pel col·leccionista xilè Harold Berg. La col·lecció inclou 44 fotografies, un negatiu i una diapositiva que mostren les intervencions de Matta-Clark en diversos edificis com una manera de mostrar el seu art.

La intervenció que Matta-Clark feia als edificis consistia a fer talls a l'estructura i extraccions, que pretenien canviar la relació entre les persones i els materials. L'autor va realitzar vint intervencions en diferents edificis d'Amèrica i Europa abans que els enderroquessin. Tot i haver mort prematurament per un càncer al pàncrees el 1978, va tenir una obra prolífica que va iniciar el 1972. En pocs anys, doncs, va fer moltes intervencions, començant per un edifici al barri del Bronx, a Nova York.

Fill de l'artista xilè Roberto Matta, la seva obra és molt conceptual i és un artista essencial per a les segones avantguardes del segle XX. La seva obra es defineix com una mescla d'anarquia i arquitectura, l'"anarquitectura".

Després de practicar el "building cuts", o desconstrucció arquitectònica, a Amèrica, i d'estar en busca i captura per haver fet una intervenció sense permís a la ciutat de Nova York, es va traslladar a Europa.  

El col·leccionista Harold Berg va tenir curiositat per l'autor arran de la seva procedència compartida i de l'art polifacètic de l'artista, que va concebre una nova manera d'entendre l'art. I ara, Berg, després de dues dècades residint a Barcelona, ha decidit dipositar la seva col·lecció al MACBA. El director del museu, Bartomeu Marí, ha mostrat la seva satisfacció i la seva gratitud a Berg per haver apostat pel museu barceloní en comptes de fer-ho per la Tate Modern de Londres.

La intenció del museu és organitzar una gran exposició sobre l'autor a finals del 2012, que inclourà l'aportació de Berg i les disset obres que ja en tenia la institució. Altres museus europeus, com ara el Pompidou de París, la Generali Foundation de Viena i el Reina Sofía de Madrid, també tenen un recull documental de l'obra de l'autor.