Barcelona

El Liceu ret homenatge a Dalí amb una audició al Foyer de la seva música preferida

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona ha fet un homenatge a Salvador Dalí. Ha estat una audició al Foyer de les obres que el pintor surrealista detestava menys, perquè s'ha de dir que a Salvador Dalí, com a surrealista, no li agradava gaire la música d'orquestra. S'ha sentit "Tristan i Isolda", de Wagner, o "Carmen", de Bizet. Dalí trobava la música clàssica avorrida i burgesa. Per això, al principi, solia escoltar jazz, blues i foxtrots.

Actualitzat
La relació de Dalí amb la música va ser tan complexa i canviant com ho era la seva personalitat i com ho va ser l'evolució que va experimentar la seva obra artística. El Gran Teatre del Liceu s'ha sumat aquest vespre a l'Any Dalí amb un espectacle, ideat per Fèlix Fanés, on, a través de textos del pintor, s'expliquen els diferents sentiments que la música li va inspirar al llarg de la vida. Els diaris de joventut del pintor empordanès mostren un Dalí fascinat per Schumann i la música romàntica, i també per Mozart, i un gran seguidor de la vida cultural que es desenvolupava llavors a Figueres. Anys més tard, la difícil relació amb el seu pare, un gran melòman, i el seu pas per Madrid i la Residencia de Estudiantes van canviar aquesta passió. "Era a Madrid on els amics ens reuníem assíduament, fins llavors la musica era per a mi sinònim del maxim avorriment, a excepció de la música dolenta, per la qual sempre he sentit, i continuo sentint, una especial predileccio i atracció", va escriure Dalí. És el Dalí de 1929, el surrealista que sintonitza amb el menyspreu que Bréton i altres artistes sentien per la música culta. Renuncia a tota forma cultural considerada elevada i s'interessa per altres gèneres considerats menors. És l'época en què el pintor s'inclina pel jazz, el foxtrot, el tango i el pasdoble. Els gustos d'aquesta època es reflecteixen en "Babaoua", un guió que el seu amic Buñuel mai va arribar a portar a la pantalla. I un tercer Dalí, altre cop revolucionari, s'alça contra la modernitat de l'època i revindica allò passat de moda i l'academicisme. La rumba, la sardana, l'òpera italiana i, sobretot, la mort d'Isolda, de Wagner, l'acompanyaran fins al final.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut