El Liceu estrena "El retaule de Maese Pedro" de Manuel de Falla
El Liceu estrena el dia 3 de gener una nova producció de l'òpera de cambra "El retaule de Maese Pedro" de Manuel de Falla. Basada en un episodi d'"El Quixot" de Cervantes, el muntatge, pensat per al públic familiar, es desenvolupa en un sol acte. L'acció de l'òpera passa en una fonda manxega, on Maese Pedro i el seu ajudant, el jove Trujamán, ofereixen una funció de titelles per als hostes. Entre els espectadors hi ha el Quixot i Sancho Panza. El director escènic, Enrique Lanz, ha recordat que aquest "retaule" és la primera referència literària en castellà on se cita l'art dels titelles, i en aquesta producció se n'utilitzen de grans dimensions. "El retaule de Maese Pedro" es podrà veure al Liceu en sessions matinals els dies 3, 4, 5 i 10 de gener.
Enrique Lanz és nét del col·laborador de Falla Hermenegildo Lanz, que va intervenir en l'estrena de l'obra el 1923. Per ell, "aquesta estrena és el somni de la meva vida, un anhel per fi complert, estrenar l'espectacle que m'ha fet titellaire, després de tres anys treballant en la producció". No obstant això, ha precisat que tots els seus espectacles "han girat entorn del 'retaule', amb continus jocs de percepcions visuals, amb jocs entre la realitat i la fantasia".
Sense ocultar la seva emoció, Lanz ha assegurat que l'espectacle és "un tribut a una generació de creadors espanyols dels anys 20", entre ells al seu avi Hermenegildo Lanz, "per a qui Falla va ser molt especial, no només per la seva vinculació professional sinó també per l'amistat que tenien".
En l'espectacle es fusionen el barroc, a través de la iconografia de les pintures de Velázquez, amb el romànic i l'estètica medieval. En el joc de perspectives visuals, Lanz utilitza dos nivells de titelles: "uns de gegants, que simulen ser estàtues de bronze barroques que representen el Quixot, Trujamán i Maese Pedro, els tres personatges amb veu i protagonistes, i els espectadors que estaven a l'hostal; i d'altra banda, els titelles del teatret, que són més petits, amb dimensions d'entre dos i quatre metres".
El director musical de la producció, Josep Vicent, ha reclamat als responsable de la política cultural que donin a conèixer a tot el món creadors espanyols tan poc coneguts com Manuel de Falla, "amb obres com 'La vida breve' o el mateix 'retaule', que haurien de ser més habituals en els teatres del món".
Per Vicent, "El retaule de Maese Pedro" és "una obra d'una modernitat impressionant, en què es distingeix un Falla relacionat amb els moviments de l'època, una peça tan moderna que ni tan sols sembla Falla, sinó una obra composta fa un any".
L'obra, que feia 47 anys que no es muntava al Liceu, és una coproducció a set bandes, amb la implicació del teatre barceloní, el Reial de Madrid, el Calderón de Valladolid, l'Òpera d'Oviedo, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, la Companyia Etcètera i l'Associació Bilbaïna d'Amics de l'Òpera.
Sense ocultar la seva emoció, Lanz ha assegurat que l'espectacle és "un tribut a una generació de creadors espanyols dels anys 20", entre ells al seu avi Hermenegildo Lanz, "per a qui Falla va ser molt especial, no només per la seva vinculació professional sinó també per l'amistat que tenien".
En l'espectacle es fusionen el barroc, a través de la iconografia de les pintures de Velázquez, amb el romànic i l'estètica medieval. En el joc de perspectives visuals, Lanz utilitza dos nivells de titelles: "uns de gegants, que simulen ser estàtues de bronze barroques que representen el Quixot, Trujamán i Maese Pedro, els tres personatges amb veu i protagonistes, i els espectadors que estaven a l'hostal; i d'altra banda, els titelles del teatret, que són més petits, amb dimensions d'entre dos i quatre metres".
El director musical de la producció, Josep Vicent, ha reclamat als responsable de la política cultural que donin a conèixer a tot el món creadors espanyols tan poc coneguts com Manuel de Falla, "amb obres com 'La vida breve' o el mateix 'retaule', que haurien de ser més habituals en els teatres del món".
Per Vicent, "El retaule de Maese Pedro" és "una obra d'una modernitat impressionant, en què es distingeix un Falla relacionat amb els moviments de l'època, una peça tan moderna que ni tan sols sembla Falla, sinó una obra composta fa un any".
L'obra, que feia 47 anys que no es muntava al Liceu, és una coproducció a set bandes, amb la implicació del teatre barceloní, el Reial de Madrid, el Calderón de Valladolid, l'Òpera d'Oviedo, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, la Companyia Etcètera i l'Associació Bilbaïna d'Amics de l'Òpera.
