El Liceu commemora amb un concert els 10 anys de l'incendi que el va destruir totalment
Una espurna, un foc devorador, un teatre en flames. El matí del 31 de gener de 1994, el Liceu quedava en no-res. Pràcticament, només en van quedar dretes les parets. Tot i alguna polèmica amb els antics propietaris i alguns veïns, el consens polític, artístic i ciutadà va permetre una costosa, però ràpida, reconstrucció. El nou Liceu és ara un teatre modern, molt dotat tècnicament, però amb l'aspecte vuitcentista del coliseu de la Rambla. Avui, per recordar el desè aniversari de l'incendi s'ha organitzat un concert.
La reobertura va modificar, en bona mesura, la manera de fer dels treballadors del Liceu. El teatre pot jugar ara amb diverses produccions simultànies i la nova etapa ha modificat aspectes tan sorprenents com les tècniques de maquillatge dels cantants.
L'oportunitat d'una escenografia que reprodueix el teatre cremat serveix, avui, de metàfora d'un Liceu renascut de les cendres, idèntic per fora, però diferent per dintre. I l'escenari és, potser, el millor exemple de fusió entre el vell i el nou.
Des de la reconstrucció ha canviat el ritme de feina per a alguns treballadors. Ara, a l'escenari, s'alternen dues òperes i, a la sala d'assaig, se'n prepara una tercera.
Les noves instal·lacions i el material modern faciliten la feina de vestuari i caracterització. Les càmeres del teatre graven les funcions i el maquillatge té un nou valor perquè els professionals han de cuidar els primers plans.
L'augment de funcions ha representat, sovint, més oportunitats per als cantants. Francisco Vas és l'exemple d'una carrera que s'ha construït amb el nou Liceu. El tenor saragossà només havia fet petits papers abans de l'incendi.
Avui, per recordar el desè aniversari de l'incendi del teatre de la Rambla de Barcelona, s'ha organitzat un concert en què han actuat algunes joves veus que ja van participar en els concerts dels dissabtes davant del teatre.
