Les treballadores domèstiques al Líban, noves esclaves del segle XXI
Una víctima explica a TV3 les penoses condicions a què va estar sotmesa: "M'avisaven que, si no tenia la boca tancada, em tirarien pel balcó".
Al Pròxim Orient, les treballadores domèstiques estan sotmeses en la majoria de casos a un control i explotació que les converteix gairebé en esclaves de les famílies que les contracten. És un fenomen dramàtic que cada cop va a més i que en alguns casos obliga aquestes professionals, la majoria immigrants, al suïcidi. Només al Líban -on treballen 200.000 assistents domèstiques-, una d'aquestes joves es treu la vida cada setmana.
Una de les víctimes d'aquests abusos explica a TV3 les penoses condicions a què va estar sotmesa, fins que va salvar la vida escapant-se de la casa on treballava. Amb només 23 anys, va abandonar Etiòpia per oferir serveis domèstics al Líban. Però es va haver d'escapar de la casa on treballava perquè la maltractaven:
"Quan els deia que sóc un ésser humà, que m'havien de tractar bé i que, si no ho feien, m'haurien de tornar a l'agència, em pegaven! I m'avisaven que, si no tenia la boca tancada, em tirarien pel balcó"
Dormia al balcó, gairebé no li donaven menjar i havia de beure aigua bruta. Fins i tot no deixaven que sortís al carrer:
"No tenim permís de treball ni de residència. Només un document que ens lliga a qui et contracta. Això provoca morts i abusos. Qui et contracta té l'autoritat de fer amb nosaltres el que vol. Som com una propietat. Si et diuen 'dorm', dorms. Si et diuen 'menja', menges. Si et diuen 'parla', parles"
Un gran negoci tolerat
Les agències intermediàries, un gran negoci al Líban i al Pròxim Orient, miren cap a una altra banda. Alguns dels seus responsables, fins i tot, justifiquen de forma sorprenent una acció tan desesperada. Aquesta és l'opinió del director d'agències de les treballadores domèstiques, Hisham al-Bourji:
"Potser algunes noies és el primer cop que veuen persones blanques i es posen nervioses. Només que els donis una ordre amb tota normalitat, se senten insultades! Pensen que els parles així perquè són negres i contesten: 'No sóc una esclava.'"
Un director d'aquestes agències explica que les treballadores més buscades són les filipines. Sobretot pel seu anglès, experiència i -afegeix- color de pell. Però les etíops acaben sent més sol·licitades perquè -entre altres factors- són més barates: 150 dòlars mensuals. En tenen prou perquè, diu aquest empresari, al seu país vivien pitjor encara:
"És un bon sou, fins i tot per a elles. Quantes noies venen aquí i els canvia la vida per millorar, a les seves famílies i a elles! Tantes històries! Tinc moltes noies que no s'obliden de mi i m'envien felicitacions per Nadal, agraïments, coses així."
El sistema legal vigent deshumanitza l'immigrant. I la societat és còmplice d'aquesta situació i converteix aquestes joves en les noves esclaves del segle XXI.
