El jutjat obre la porta a que Mossos investiguin les converses de la Guàrdia Civil durant les càrregues de l'1-O a Girona
ACN Girona.-El jutjat d'Instrucció 2 de Girona que investiga les càrregues de l'1-O obre la porta a que els Mossos investiguin les converses dels agents de la Guàrdia Civil durant l'operatiu. La jutge, però, vol escoltar els arguments de la Fiscalia abans d'admetre aquesta diligència, sol·licitada per l'acusació popular. El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, considera "molt important" que s'hagin admès la majoria de les proves que havien demanat. "Això ens permetrà avançar en la investigació i en la querella", ha afirmat Carreras. La interlocutòria també demana aclarir quin va ser el paper de la delegació del govern espanyol el dia del referèndum, i per què els agents van actuar en uns col·legis determinats. La jutgessa ha admès formalment a tràmit la querella per un presumpte delicte de tortures i un altre de lesions, però descarta que n'hi hagués cap contra els drets individuals.
La querella per les càrregues policials de l'1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès) segueix endavant. La jutgessa que instrueix la causa l'ha admès formalment a tràmit pels delictes de tortures i lesions agreujades, però n'ha descartat un contra els drets individuals. A més, l'acusació popular - exercida pels tres ajuntaments - ha aconseguit que s'admetin la majoria de les diligències que reclamava. Entre elles, que s'identifiquin els agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que es van excedir, que s'aportin les imatges que els diferents mitjans de comunicació van captar, o el vídeo de la càmera Go Pro que la policia espanyola va perdre durant l'actuació al Col·legi Verd.El jutjat també obre la porta a que els Mossos investiguin les converses de la Guàrdia Civil durant l'operatiu. Aquesta diligència, però, la condiciona als arguments que doni la Fiscalia, per tant, es decidirà més endavant. Des de l'acusació popular es mostren "molt satisfets" i asseguren que les declaracions dels més de 200 afectats "han estat clau", perquè s'admetin aquestes proves. "Han fet prendre consciència que es tracta d'uns fets prou greus com per investigar-los", ha assenyalat el lletrat de l'acusació Albert Carreras.La interlocutòria també reclama saber quines van ser les instruccions que la delegació del govern espanyol va donar a les forces de seguretat, i conèixer els responsables d'aquestes indicacions. A més, també vol saber per què es van escollir uns col·legis determinats a l'hora de fer les càrregues.En aquest sentit, l'advocat dels querellants Albert Carreras recorda que, a més dels agents i els comandaments operatius de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, també s'inclouen càrrecs polítics "en cas que es demostrés que van ser els responsables finals de les ordres que es van donar durant les càrregues".Finalment, i en aquesta mateixa línia, la jutgessa reclama l'informe policial que va emetre el coronel Diego Pérez de los Cobos, a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que va ser responsable del dispositiu policial per evitar el referèndum.Suport als querellants de Manresa Albert Carreras també ha volgut mostrar el seu suport als querellants de Manresa que estan immersos en un procés judicial per la mateixa causa, i que, a diferència de Girona, el jutjat no ha admès a tràmit. "Lamentem que s'hagi decidit no investigar una causa gairebé igual que la d'aquí. És una situació completament injusta", ha reblat Carreras.En aquest sentit, el lletrat s'ha mostrat esperançat en què el recurs que han presentat els advocats en aquesta causa "prosperi", i espera que la resolució de la jutge gironina pugui servir per ajudar a tirar endavant la querella manresana.
