El Gremi de Jardineria veu una "certa llum" després de la crisi gràcies a la reactivació de la contractació privada

El Gremi de Jardineria veu una "certa llum" després de la crisi gràcies a la reactivació de la contractació privada

El Gremi de Jardineria veu una "certa llum" després de la crisi gràcies a la reactivació de la contractació privada

Actualitzat
Imatges dels representants del Gremi de Jardineria de Catalunya i l'alcalde de la Vall d'en Bas (Garrotxa) aquest 15 de febrer del 2017 durant la presentació de la jornada tècnica. Pla general. (horit

Imatges dels representants del Gremi de Jardineria de Catalunya i l'alcalde de la Vall d'en Bas (Garrotxa) aquest 15 de febrer del 2017 durant la presentació de la jornada tècnica. Pla general. (horitzontal)

ACN La Vall d'en Bas.-El Gremi de Jardineria de Catalunya, que compta amb més de 300 empreses associades del territori, ha constatat una certa recuperació de l'activitat des de l'any passat i confia que el 2017 sigui un any encara més bo. On s'ha notat la reactivació és en les feines per a empreses i particulars. Malgrat tot, encara no s'arribarà als nivells de facturació anteriors a la crisi, entre altres coses perquè la contractació de l'administració segueix essent una "assignatura pendent". Segons el seu president, Eudald Morera, molts ajuntaments consideren encara la partida de jardineria com a "complementària" mentre que el sector reivindica el "verd urbà" com a una eina de civisme, ordre i sostenibilitat. El gremi debatrà aquestes qüestions durant l'assemblea del pròxim 21 de febrer a la Vall d'en Bas (Garrotxa) on també es farà una jornada tècnica per a professionals.

Les empreses de jardineria van quedar "molt tocades" per la crisi i algunes van haver d'abaixar la persiana, sobretot les més petites. Segons càlculs del Gremi de Jardineria de Catalunya, la mortalitat empresarial va arribar al 20%. Durant el 2016, però, s'ha notat una certa reactivació de la contractació, sobretot a nivell privat -empreses i particulars-. Les empreses de jardineria que han aprofitat les dificultats per especialitzar-se també estan veient bones perspectives de negoci, segons explica el president del gremi, Eudald Morera. Tot i això, encara s'està lluny dels nivells de facturació anteriors a la crisi. La contractació de l'administració continua essent una "assignatura pendent", segons Morera, entre altres coses perquè encara es veu la partida de jardineria com a una despesa "complementària" i "minimitzable" en temps de crisi. El president del gremi reivindica el "verd urbà" com a una eina "necessària" que contribueix a l'ordre, civisme, sostenibilitat i qualitat de vida dels ciutadans. I afegeix que només fa falta mirar França, on les administracions són "molt més sensibles" amb aquest tema perquè han entès que la jardineria "no és un luxe, sinó una necessitat".Més professionalitzacióUn aspecte positiu de la crisi, segons Morera, és que ha servit de "sedàs" i ha incrementat la professionalitat del sector, deixant enrere aquelles que no ho feien prou bé. Malgrat tot, denuncia que encara hi ha intrusisme amb empreses pirata que no tenen coneixements tècnics o de suposats treballadors que no estan donats d'alta de la Seguretat Social. "I això és un risc molt alt per aquell que ho fa però també per aquell que contracta", afirma. Per altra banda, el gremi creu que fan falta més cursos i més formació professional per donar una sortida laboral als joves perquè aquest és un sector que necessita més mà d'obra especialitzada. Una jornada tècnica a La Vall d'en BasEl president del Gremi de Jardineria de Catalunya ha presentat aquest dimecres a La Vall d'en Bas (Garrotxa) la jornada tècnica que es farà el pròxim 21 de febrer a l'Auditori Can Trona i als jardins de l'hotel Vall de Bas d'aquest municipi. Hi participaran representants de 150 empreses i tècnics municipals. Es parlarà, entre altres temes, de gespes de baix manteniment i cobertes vegetals. Durant la jornada també se celebrarà l'assemblea, una trobada que s'acostumava a fer a l'àrea metropolitana, la zona on hi ha una major concentració d'empreses associades. Aquest cop, però, s'ha apostat per descentralitzar-ho i donar "notorietat" a les comarques.