El Gremi de Flequers alerta sobre una bombolla de forns de pa que pot acabar esclatant

El consumidor és qui decideix el pa que vol menjar i el preu que vol o pot pagar.

L'anomenat pa industrial és el que trobem majoritàriament a bars, supermercats, benzineres i a moltes fleques. El couen fins a un 70% i el transporten congelat al punt de venda, on l'acaben de coure. És un procés totalment mecanitzat i en algunes empreses es poden arribar a fer 80 tones de pa cada dia. En algunes d'aquestes panificadores consideren que el producte és més fiable perquè existeix un control més exigent  de l'elaboració. Els seus punts forts són l'abaratiment dels costos, que els fa ser més competitius, i que poden oferir a tothora un pa cruixent i calent.

En els forns artesanals, en canvi, comencen a treballar abans de mitjanit perquè el pa es pugui vendre a primera hora. Després d'amassar-lo, el deixen fermentar en calaixos de fusta i l'enfornen d'un en un. El cost és més elevat i, per tant, també n'és el preu. És per això que, per diferenciar-se, venen qualitat i proximitat.

Catalunya és a la cua d'Europa a l'hora de menjar pa, i cada català s'hi gasta de mitjana 84 euros anuals. Tot i això, els últims anys han obert moltes botigues, atretes per l'elevat marge de benefici que ofereix el pa industrial. De cada barra que es ven a un euro, aproximadament 40 cèntims són per a la botiga.

Segons el Gremi de Flequers de Barcelona, el marge de beneficis ha fet que hi hagi una bombolla del pa que acabarà esclatant, perquè no hi haurà prou demanda. Per això, el Gremi reivindica una regulació que indiqui la procedència del pa. Consideren que els consumidors no estan prou informats; la gent no sap si compra pa industrial o no.

Davant del pa industrial, els forns tradicionals corren el risc de perdre la batalla. Sobreviuran els que aportin un valor afegit o els que aposten per la manera de fer artesanal, però combinada amb la tecnologia actual. Com aquest forn, en què, gràcies a les cambres de fermentació, poden regular els temps de fermentació i no estan obligats a treballar de nit, amb l'estalvi en personal que això suposa.

De totes maneres, sembla que els dos tipus de forns seguiran convivint, la fleca industrial, amb un determinat preu, amb ofertes agressives i el forn tradicional, intentant fer tornar el pa al lloc que es mereix.