El governador del Banc Central d'Irlanda reconeix que Dublín haurà d'acceptar el rescat
El governador del Banc Central d'Irlanda, Patrick Honohan, ha reconegut que el govern de Dublín haurà d'acceptar un prèstec de "milers de milions" d'euros per rescatar el sector bancari irlandès. Ho ha dit el mateix dia que una delegació de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional visita avui Irlanda per analitzar la situació financera del país i preparar, per si cal, el pla de rescat.
El governador del Banc Central d'Irlanda, Patrick Honohan, ha afirmat que el govern irlandès haurà d'acceptar un préstec de "milers de milions" d'euros després de la visita a Dublín d'una delegació de de la Comissió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional.
Segons aquesta entitat queda clar que els diners que el govern irlandès i el Banc Central Europeu han injectat en els últims anys als bancs no han servit per generar confiança als mercats internacionals i per això ara toca buscar ajuda de l'exterior.
El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha explicat que la delegació analitzarà quin tipus d'ajuda podria necessitar el seu país, tot i que ha tornat a rebutjar que el govern estigui negociant un rescat.
Quants diners?
El que encara no se sap és quants diners es necessitaran. Es parla d'una forquilla d'entre 45.000 i 150.000 milions d'euros. Tot dependrà si només s'han de rescatar els bancs o si també s'han d'injectar diners per reduir el deute públic.
Segons "The Wall Street Journal", caldrà, d'una banda, un "megacrèdit" d'entre 80.000 i 100.000 milions d'euros per restaurar la confiança sobre les finances públiques d'Irlanda, sota condicions estrictes de retallada del pressupost públic.
De l'altra, els principals bancs del país necessitarien una injecció de capital d'entre 45.000 i 50.000 milions. Fonts de la UE treballen amb la previsió d'una forquilla d'entre 45.000 i 90.000 milions d'euros, segons si l'ajuda que es necessita és només per als seus bancs o també per al deute públic.
El ministre de Finances irlandès, Brian Lenihan, ha assegurat que els seus col·legues de la zona euro havien elogiat l'estratègia que va dissenyar per reduir el pressupost en quatre anys en 15.000 milions d'euros. Lenihan espera poder presentar-la la setmana que ve, sense ajustaments fiscals nous. Tot i això, ha admès que el sector bancari necessita més ajuda.
Un rescat humiliant
El govern irlandès espera evitar un rescat humiliant que podria debilitar encara més el seu poder, especialment en plena cursa a unes eleccions locals per omplir una plaça vacant al Parlament el 25 de novembre, que podria reduir la majoria legislativa oficialista a només dos representants.
Tot i que Irlanda no ha realitzat cap sol·licitud per a un rescat immediat de la UE, i s'ha resistit a la pressió perquè segueixi els passos de Grècia, molts economistes creuen que un rescat estatal segueix sent probable, malgrat que aquest compta amb finançament fins a mitjans del 2011.
Londre, disposada a ajudar-los
El Regne Unit, que té un sector bancari amb un deute irlandès per prop de 150.000 milions, ha dit que està disposat a ajudar el seu veí, tot i que encara no queden clares quines mesures podria prendre. "Irlanda és el nostre veí més proper i està dins dels interessos del Regne Unit que l'economia irlandesa vagi endavant i tinguem un sistema bancari estable", ha dit el ministre de Finances britànic, George Osborne.
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha explicat que Irlanda ha reconegut que té un problema, però que el resoldrà, i que el govern irlandès s'ha compromès a presentar mesures per evitar el rescat financer abans que s'acabi el novembre. La ministra ha reiterat que Espanya no està afectada directament pel problema d'Irlanda.
Segons aquesta entitat queda clar que els diners que el govern irlandès i el Banc Central Europeu han injectat en els últims anys als bancs no han servit per generar confiança als mercats internacionals i per això ara toca buscar ajuda de l'exterior.
El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha explicat que la delegació analitzarà quin tipus d'ajuda podria necessitar el seu país, tot i que ha tornat a rebutjar que el govern estigui negociant un rescat.
Quants diners?
El que encara no se sap és quants diners es necessitaran. Es parla d'una forquilla d'entre 45.000 i 150.000 milions d'euros. Tot dependrà si només s'han de rescatar els bancs o si també s'han d'injectar diners per reduir el deute públic.
Segons "The Wall Street Journal", caldrà, d'una banda, un "megacrèdit" d'entre 80.000 i 100.000 milions d'euros per restaurar la confiança sobre les finances públiques d'Irlanda, sota condicions estrictes de retallada del pressupost públic.
De l'altra, els principals bancs del país necessitarien una injecció de capital d'entre 45.000 i 50.000 milions. Fonts de la UE treballen amb la previsió d'una forquilla d'entre 45.000 i 90.000 milions d'euros, segons si l'ajuda que es necessita és només per als seus bancs o també per al deute públic.
El ministre de Finances irlandès, Brian Lenihan, ha assegurat que els seus col·legues de la zona euro havien elogiat l'estratègia que va dissenyar per reduir el pressupost en quatre anys en 15.000 milions d'euros. Lenihan espera poder presentar-la la setmana que ve, sense ajustaments fiscals nous. Tot i això, ha admès que el sector bancari necessita més ajuda.
Un rescat humiliant
El govern irlandès espera evitar un rescat humiliant que podria debilitar encara més el seu poder, especialment en plena cursa a unes eleccions locals per omplir una plaça vacant al Parlament el 25 de novembre, que podria reduir la majoria legislativa oficialista a només dos representants.
Tot i que Irlanda no ha realitzat cap sol·licitud per a un rescat immediat de la UE, i s'ha resistit a la pressió perquè segueixi els passos de Grècia, molts economistes creuen que un rescat estatal segueix sent probable, malgrat que aquest compta amb finançament fins a mitjans del 2011.
Londre, disposada a ajudar-los
El Regne Unit, que té un sector bancari amb un deute irlandès per prop de 150.000 milions, ha dit que està disposat a ajudar el seu veí, tot i que encara no queden clares quines mesures podria prendre. "Irlanda és el nostre veí més proper i està dins dels interessos del Regne Unit que l'economia irlandesa vagi endavant i tinguem un sistema bancari estable", ha dit el ministre de Finances britànic, George Osborne.
La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha explicat que Irlanda ha reconegut que té un problema, però que el resoldrà, i que el govern irlandès s'ha compromès a presentar mesures per evitar el rescat financer abans que s'acabi el novembre. La ministra ha reiterat que Espanya no està afectada directament pel problema d'Irlanda.
