El govern vol que l'Església es pugui autofinançar i els bisbes demanen que el donatiu passi del 0,5 al 0,8%
Una de les moltes caselles que es poden omplir quan es fa la declaració de la renda és la que permet fer una aportació o bé als fins d'interès social o a l'Església. En aquest últim cas, fa temps que hi ha un debat obert sobre el finançament eclesiàstic. El govern aposta perquè l'Església es pugui autofinançar només amb les aportacions dels contribuents que ho vulguin, però, perquè sigui així, els bisbes demanen que el donatiu passi del 0,5 per cent actual al 0,8 per cent.
La rehabilitació de monuments, com la de la façana de la catedral de Barcelona, és la despesa més gran que té l'Església. Aquestes obres, per exemple, costen 5 milions d'euros i el bisbat de Barcelona ha hagut de buscar la manera de finançar-les. Fa mesos que els bisbes negocien amb el govern espanyol el seu finançament.
Ara, cada vegada que un contribuent marca la casella de l'Església, s'assigna un 0,5% dels seus diners a la Conferència Episcopal, que després ho reparteix entre les diferents diòcesis. A més, reben un complement d'un 15% de l'Estat. Els bisbes demanen que l'aportació sigui d' un 0,8% perquè han calculat que amb aquest augment ja es podrien autofinançar.
Si les negociacions entre Estat i bisbes van a bon port, l'any que ve es podria adoptar el nou model de finançament de l'Església i això dóna esperances a algunes parròquies, que ara tenen un pressupost precari, que han de repartir entre els ajuts a menjadors socials, esplais de joves i altres tasques socials. Cal descomptar-hi, a més, tota la despesa de la jerarquia i l'estructura eclesiàstica, que s'endú més de la meitat del pressupost.
