Barcelona

El govern ultima la llei de vegueries amb el repte de superar discrepàncies al territori

L'any polític arrenca amb el compromís del govern de tirar endavant la llei de vegueries, prevista en el desplegament de l'Estatut i que ha de passar pàgina a l'actual divisió provincial de Catalunya. La intenció inicial de la Generalitat era aprovar-la en algun dels primers consells de l'any, però abans cal continuar buscant el consens, no només de les forces polítiques, sinó, sobretot, del territori, on es manté alguns focus de discrepància amb el projecte del govern. Les vegueries van ser suprimides al segle XVIII amb el decret de Nova Planta i Esquerra Republicana i els sectors més nacionalistes les consideren una reivindicació històrica i la superació de les diputacions.

Actualitzat
L'objectiu del govern, ara com ara gens fàcil, és que la llei de vegueries entri al Parlament amb el màxim consens possible, tant del territori com dels partits polítics.

L'avantprojecte que proposa el Departament de Governació estableix set vegueries a tot Catalunya, cadascuna amb un president, entre 25 i 51 consellers i personal propi:

- Terres de l'Ebre
- el Camp de Tarragona
Barcelona
Lleida
- la Catalunya Central, que incorpora el Solsonès, actualment a la província de Lleida
Girona
- l'Alt Pirineu i Aran, que suma tota la part catalana de la Cerdanya

Principals discrepàncies al territori:
 
Incloure a l'Alt Pirineu la Vall d'Aran, que vol quedar al marge de les vegueries i ser una entitat territorial autònoma, topa amb la voluntat de tots els partits aranesos, començant pel síndic, el socialista Francés Boya. 

L'avantprojecte no concreta quines ciutats seran les capitals. Des de fa mesos, Tarragona vol ser la capital del Camp de Tarragona i no vol la cocapitalitat que defensa Reus. Tots dos ajuntaments, governats pel PSC, també discrepen sobre el nom Camp de Tarragona.

I, a la Catalunya central, Vic se sent menystinguda davant la futura capitalitat de Manresa. A més, Osona vol formar la unitat de l'Alt Ter, amb el Ripollès. 

A més, el Penedès reivindica un perfil propi. Ajuntaments i consells comarcals de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia volen una vegueria pròpia, la vuitena. De moment, es considera el Penedès un àmbit territorial especial.

També en discrepen alcaldes socialistes de ciutats grans. Per exemple, els de Sabadell o Lleida, que creu que aquesta àrea perdrà pes sense el Pirineu.

Paral·lelament a aquesta llei de vegueries, impulsada per Esquerra, Governació treballa en la llei de l'àrea metropolitana, que enforteix les competències de Barcelona i de més de 30 municipis en qüestions com el transport públic o l'urbanisme, i que té el PSC com a principal impulsor.
Anar al contingut