El govern tramita a corre-cuita la reforma d'un centenar de normatives en una única llei

El govern d'Artur Mas ha premut l'accelerador i en una setmana ha presentat dues lleis de gran abast amb un període de tramitació especialment curt, la dels pressupostos i la de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica. Aquesta segona, coneguda com a llei òmnibus, inclou un centenar de reformes i no només tècniques, com acostumen a contenir aquest tipus de legislació. "De facto", en una sola votació, el govern català podria desmantellar bona part de l'herència del tripartit i modificar aspectes importants de lleis bàsiques com la de l'habitatge, urbanisme, cobertura sanitària o medi ambient, així com diversos organismes fins ara autònoms.
El govern tramita a corre-cuita la reforma d'un centenar de normatives en una única llei
Barcelona

El govern tramita a corre-cuita la reforma d'un centenar de normatives en una única llei

El govern d'Artur Mas ha premut l'accelerador i en una setmana ha presentat dues lleis de gran abast amb un període de tramitació especialment curt, la dels pressupostos i la de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica. Aquesta segona, coneguda com a llei òmnibus, inclou un centenar de reformes i no només tècniques, com acostumen a contenir aquest tipus de legislació. "De facto", en una sola votació, el govern català podria desmantellar bona part de l'herència del tripartit i modificar aspectes importants de lleis bàsiques com la de l'habitatge, urbanisme, cobertura sanitària o medi ambient, així com diversos organismes fins ara autònoms.
Eva Clota
Eva Clota
Mas al Parlament, al costat de Joana Ortega i Andreu Mas-Colell (Foto: ACN)

Artur Mas al Parlament, al costat de Joana Ortega i del conseller d'Economia Andreu Mas-Colell (Foto: ACN)

Artur Mas va avisar poc després de prendre possessió del seu càrrec d'una reestructuració de cara al mes de juny per simplificar i agilitzar l'administració. La llei ha arribat i amb ella la sorpresa i el malestar, ja que conté un seguit de reformes importants que afecten lleis bàsiques i que, en una única votació, poden carregar-se una bona part de la feina feta els últims set anys pels tripartits.

La coneguda com a llei òmnibus preveu modificar un centenar de normatives i decrets, reformes administratives i estructurals, per tal d'aprimar la legislació, facilitar la competitivitat, millorar la productivitat i afavorir la reactivació de l'economia i racionalitzar l'administració. S'hi inclouen "limitades modificacions de l'articulat d'algunes lleis" que si es tramitessin parlamentàriament d'una en una "comportarien un cost sobreafegit", segons es pot llegir en el preàmbul de la llei.

La celeritat amb què s'ha presentat, amb menys d'una setmana d'exposició pública i de termini per presentar-hi al·legacions abans que es voti al Parlament el pròxim 13 de juny, s'excusa per part del govern per tal que el seu resultat sigui "més ràpidament apreciat pels seus destinataris".

Tant el secretari general d'ERC, Joan Ridao, com Joan Herrera, d'Iniciativa-Esquerra Unida, s'han mostrat totalment contraris a aquesta normativa. Tots dos denuncien que amaga reformes profundes de més de vuitanta lleis aprovades pel tripartit, i demostra, diuen, la prepotència amb què actua el govern d'Artur Mas.

Una miscel·lània de modificacions

El govern català dóna el tomb en un avantprojecte de llei de més de 270 pàgines a qüestions tan diverses com la regulació de l'accés motoritzat al medi natural, els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, els horaris comercials, la normativa sobre turisme o la llei ferroviària.

També suprimeix diversos organismes, com l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil, i en reorganitza d'altres com el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que perd la capacitat d'atorgar subvencions, o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reduirà el nombre de consellers.

Els temes més espinosos, però, són els relacionats amb drets bàsics com la sanitat o l'habitatge. La possibilitat que la sanitat privada pugui llogar les instal·lacions de centres públics o que l'accés a la sanitat pública no d'urgència requereixi un mínim de sis mesos d'empadronament ja han transcendit de les pàgines de l'avantprojecte a les dels mitjans de comunicació. Però n'hi ha d'altres.

Si els diputats donen el vistiplau a aquesta nova llei desapareixerà el lloguer forçós d'habitatges buits imposat en la llei de l'habitatge. A més, els municipis deixaran d'estar obligats a reservar sòl per a futures promocions d'habitatge social i tampoc caldrà que es distribueixi aquest pel territori per evitar guetos.