El govern suís diu que "a priori" no tramitaria l'extradició d'Anna Gabriel
Un portaveu del Departament de Justícia suís, però, ha dit a l'agència Efe que una sol·licitud per part d'Espanya "s'hauria d'analitzar amb precisió"
La decisió d'Anna Gabriel de no presentar-se aquest dimecres a declarar davant del Suprem com a investigada en la causa per rebel·lió contra líders independentistes podria dur el jutge Llarena a demanar a Suïssa la seva detenció i posterior extradició. En el cas del país alpí, no es pot demanar una euroordre, com es va fer inicialment amb Puigdemont a Bèlgica, perquè no pertany a la Unió Europea.
La llei suïssa té un article equivalent al de rebel·lió que permetria extradir Anna Gabriel, però cal que hi hagi hagut violència, i això ho hauria de decidir un jutge suís. També determina que, "per regla general", almenys una de les infraccions imputades ha d'estar sancionada tant a Suïssa com al país sol·licitant i donar lloc a extradició en les dues legislacions.
Suïssa promet analitzar-ho "amb precisió"
Segons ha explicat el govern suís a l'agència EFE, "a priori", el cas de Gabriel sembla estar lligat a delictes polítics, que a Suïssa no tenen base jurídica, per la qual cosa una eventual sol·licitud d'extradició o d'assistència jurídica per part d'Espanya no arribaria a ser tramitada.
Amb tot, un portaveu del Departament de Justícia suís, Folco Galli, ha dit a la mateixa agència que "una eventual sol·licitud per part d'Espanya a Suïssa hauria de ser analitzada amb precisió".
Per fer efectiva la detenció de Gabriel, Llarena l'hauria de sol·licitar a través de la Interpol i començar els tràmits d'extradició mitjançant el conveni subscrit entre tots dos països.
Suport d'alguns polítics suïssos
Per ara, la presència de Gabriel a Ginebra no ha despertat gaire interès entre la ciutadania, però sí que hi ha alguns polítics suïssos que li han mostrat el seu suport. És el cas del socialista Mathias Reynard, que li ha promès que "la Suïssa dels drets humans i la democràcia directa" serà un lloc segur per a ella.
Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se trouve actuellement à Genève. En Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de prison. Son crime? Avoir défendu le droit de voter en Catalogne.
Mathias Reynard (@MathiasReynard) 20 February 2018
La Suisse des Droits de l'Homme et de la démocratie directe doit être un lieu sûr pour toi!
La consellera municipal de Ginebra Amanda Gabilanes també l'ha defensat i i ha enviat un missatge d'ànims a "tots aquells que són a la presó i davant la justícia per defensar les seves conviccions".
Défendre et garantir les droits fondamentaux des députés et activistes catalans. Tout mon soutien à Anna Gabriel et à toutes celles et ceux qui sont emprisonnés et traînés en justice pour défendre leurs convictions! Ginebra ciutat de pau! #LlibertatPresosPolítics 🎗 pic.twitter.com/YEx9YWbCey
Amanda Gavilanes (@GenderGirl) 20 February 2018
Diversos juristes veuen difícil l'extradició
Espanya podria demanar l'extradició de Gabriel, però Suïssa no extradeix ningú per delictes polítics. Ho ha explicat al canal 3/24 l'advocat suís d'origen espanyol Daniel Ordás.
"En el tractat d'extradició hi posa explícitament que no s'extradeix ningú per delictes polítics. I és el país al qual se sol·licita l'extradició el que jutja si es tracta d'un delicte polític o no. Crec que aquesta és una mica l'esperança que té Anna Gabriel."
El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt també veu complicada una extradició, en declaracions a Catalunya Ràdio.
"És difícil, perquè l'extradició es basa en l'examen sobre doble incriminació i principi de reciprocitat. Tal com està concebuda l'extradició activa a Espanya, es considera que és una part de la política exterior d'un país. No és un tema estrictament judicial; per tant, les valoracions polítiques per part dels dos estats parlo d'estats i no pas de jutges són essencials."
Joan Queralt considera que el fet que Espanya es negués a extradir a Suïssa l'informàtic Hervé Falciani pot afavorir Anna Gabriel.
