El govern retirarà tots els símbols franquistes encara que els ajuntaments s'hi oposin

La Generalitat impulsarà la retirada de tota la simbologia franquista que encara queda als pobles i ciutats de Catalunya. Ho vol fer amb una nova llei que serà d'obligat compliment per als ajuntaments.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ho ha anunciat aquest dimecres en la seva primera compareixença davant la Comissió de Justícia del Parlament.

Capella ha dit que la nova llei que està preparant el seu departament vol promoure la "gestió integral" de totes les accions relacionades amb la memòria històrica:

"No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura."

"Un poble sense memòria és un poble que no es coneix a si mateix. I on no hi ha memòria, no hi ha justícia."

Aquesta nova llei es preveu que reguli el Memorial Democràtic, les fosses comunes, regulades ara per la llei de fosses del 2009, i també la reparació jurídica contemplada per una llei del 2017.

"Comissió de la veritat"

Capella ha dit que el contingut concret del projecte de llei es farà públic d'aquí pocs dies i ha assegurat que es basa en els principis de la "justícia transicional", per "harmonitzar el corpus legal existent" i que "vagi més enllà del dret, a la reparació".

Segons Capella, la intenció és establir "una definició clara i àmplia del concepte de víctima". Un dels instruments contemplats és la creació d'una "comissió de la veritat", un organisme pensat per estudiar, aclarir i quantificar els crims de guerra, genocidis i assassinats massius i assistir els familiars de les víctimes.

Recerca científica

També es vol impulsar la recerca científica sobre aquests crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura. La consellera n'ha donat dades: 503 fosses localitzades i 66.500 persones sotmeses a judicis militars.

Capella ha aprofitat per elogiar la feina feta en aquest àmbit pels exconsellers Carles Mundó i Raül Romeva.

Notícia relacionada - maig 2016: Tortosa vota mantenir i reinterpretar el monument franquista