El govern regularà el règim d'ajornament de pagaments per lluitar contra la morositat

El govern vol lluitar contra la morositat i amb aquest objectiu ha aprovat, aquest divendres, un projecte de llei per regular el règim d'ajornament en els pagaments. L'executiu vol frenar aquesta pràctica, que afecta, sobretot, els proveïdors de les grans empreses. Aquesta nova llei era una de les principals reclamacions del sector agroalimentari, per aconseguir uns terminis de pagament raonables i impedir retards injustificats.
El govern regularà el règim d'ajornament de pagaments per lluitar contra la morositat
Consell de govern

El govern regularà el règim d'ajornament de pagaments per lluitar contra la morositat

El govern vol lluitar contra la morositat i amb aquest objectiu ha aprovat, aquest divendres, un projecte de llei per regular el règim d'ajornament en els pagaments. L'executiu vol frenar aquesta pràctica, que afecta, sobretot, els proveïdors de les grans empreses. Aquesta nova llei era una de les principals reclamacions del sector agroalimentari, per aconseguir uns terminis de pagament raonables i impedir retards injustificats.
El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei en el qual estableix les mesures per lluitar contra la morositat. Entre d'altres, redueix els terminis de pagament i estableix un interès fix que el deutor haurà de pagar mentre no saldi el deute. El projecte de llei és la transposició de les normes comunitàries, amb les quals es preveu que els països membres introdueixin mesures per retallar els terminis de cobrament. Actualment, la mitjana de pagament a l'estat espanyol és de 68 dies, mentre que a Holanda, Alemanya o el Regne Unit no se superen els 30 dies. Les petites i mitjanes empreses fa temps que reclamen una normativa sobre la morositat, davant la desigual posició en què es troben davant les grans empreses per negociar els pagaments i els interessos de demora. Les grans superfícies encapçalen la llista de morosos, amb uns terminis de pagament que oscil·len entre els 110 i els 115 dies. El segon lloc l'ocupen les constructores, que paguen a més de 180 dies. Els que fan tractes amb les administracions sanitàries cobren a més de 300 dies. La nova normativa preveu també preveu l'increment automàtic dels interessos per retard, la possibilitat de reclamar una indemnització o la prohibició de clàusules abusives en els contractes. Darrere de qualsevol construcció hi ha una llarga cadena de fabricants i proveïdors que han de treballar sincronitzats perquè l'habitatge s'acabi en els terminis previstos. Sovint no és així i les obres s'eternitzen o, simplement, es queden a mitges. Un dels motius acostuma a ser la morositat, el costum de les grans constructores de pagar als proveïdors i les empreses subcontractades al més tard possible. Fins ara, els distribuïdors d'alimentació i begudes no tenien més remei que acceptar les condicions abusives que els imposaven els hipermercats. I és que fins avui Espanya tenia l'estrany privilegi de ser l'únic país de la Unió que no havia transposat encara la directiva sobre morositat europea.