El govern regula amb una guia d'usos i estil la seva presència a internet
El govern regula la seva presència a internet amb una guia d'usos i estil que s'ha presentat avui. El document inclou recomanacions que també atenyen els empleats de l'administració quan fan un ús personal de les xarxes socials, a més d'orientacions que han de seguir tots els departaments quan gestionen els seus comptes al Facebook, el Twitter o el YouTube.
Des de fa uns quants mesos, la imatge d'aquesta presència governamental a internet ja està unificada i avui la guia s'ha presentat en un acte públic i s'ha penjat al blog Gencat. Cada vegada que un departament o un ens públic vol obrir un compte en algun d'aquests espais socials, s'adreça a la direcció general d'Atenció Ciutadana, que és qui obre els comptes i els lliura, amb la imatge aprovada per Difusió Corporativa.
La guia inclou els criteris lingüístics i gràfics d'aquesta presència a la xarxa però, per damunt de tot, dóna indicacions i suggeriments sobre la manera com s'ha d'actuar en aquest entorn.
Contestar al blog abans de 24 hores
Als blogs, es recomana publicar almenys un apunt per setmana per mantenir una periodicitat òptima. I suggereix estudiar els dies i les hores més adequats per a la publicació de l'apunt.
També recomana moderar els comentaris dels blogs, mirant d'evitar "sobretot les informacions publicitàries".
També hi diu que els responsables del blog poden mantenir una qualitat lingüística mínima dels comentaris, quan calgui, "atenent el caràcter de model que tenen els blogs de l'administració".
A la majoria de mitjans, també al 3cat24, els comentaris apareixen amb els mateixos errors de llengua que els autors hagin comès. La guia afirma que s'ha de contestar als comentaris en un termini màxim de 24 hores.
No fer servir robots a Twitter
Els comptes de Twitter s'han de registrar des d'un correu oficial i amb un nom que sempre acabi amb el sufix "cat" (en línia amb la marca Gencat). Recomana adjuntar sempre un enllaç als "tuits". Recomana que no es facin "retuits" robotitzats (aconseguir que l'ordinador reenviï sense control humà "tuits" que incloguin determinades paraules), però admet que se n'automatitzin mitjançant subscripcions RSS aquells que es refereixin a convocatòries, subvencions o diaris oficials. També proposa un màxim de 10 "tuits" per dia, per evitar la sensació que l'administració fa "spam" a les xarxes socials.
La guia considera una "norma de netiqueta bàsica" seguir des d'un compte de Twitter tothom que segueixi el compte. I demana que els responsables es fixin en aquests seguidors per bloquejar, si cal, seguidors que incorporin imatges del compte "de caràcter ofensiu, per exemple, pornogràfic".
Respondre a les crítiques des del Facebook
Pel que fa al Facebook, la guia aposta per la pàgina com a manera de ser-hi presents des de l'administració, més que no amb comptes personals de cada departament. Es recomana no publicar-hi més de tres entrades per dia i indica que es tracta d'emetre aquí enllaços al blog, retransmissions en directe d'actes diversos i fotografies i vídeos. També proposa que s'hi moderin els comentaris i que s'hi responguin de seguida. Quan la crítica és negativa, "caldrà estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de manera constructiva".
La Guia dóna indicacions de caràcter semblant (el text sencer es pot consultar en aquest enllaç) per actuar a Flickr (fotos), YouTube (vídeo), Slideshare (presentacions) i Delicious (enllaços).
Els funcionaris tenen "responsabilitat lingüística"
A més de regular l'activitat dels departaments del govern a internet, la guia dóna consells d'ús personal. El text comença afirmant que "les persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable de les xarxes socials" i els recorda que fins i tot quan ho facin a títol personal, "com que són membres d'una institució, haurien de tenir en compte una sèrie de recomanacions".
Entre aquestes indicacions hi ha la de fer servir correus personals i no corporatius per registrar-se a aquestes xarxes socials, respectar la legislació, no emetre missatges ofensius i adquirir un cert compromís amb la llengua. La guia recorda que "la normativa lingüística recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalització del català".
El que potser és més complicat d'explicar és fins a quin punt aquesta "responsabilitat lingüística" s'ha de tenir present quan s'actua a les xarxes a títol personal.
Advertiment sobre els grups a què pertanyen els empleats públics
També s'aconsella "evitar la participació en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de la Generalitat i els serveis que ofereix".
Aquest punt sembla la porta oberta a una polèmica inevitable, perquè hi ha casos en què els empleats de l'administració es poden afegir a grups amb reivindicacions salarials, per exemple, o fins i tot a grups vinculats a ideologies diverses, que de manera subjectiva algú podria creure que degeneren o no la reputació de la institució i els serveis que ofereix. Fins i tot una acció per sumar-se a un grup creat només amb finalitat d'entretenir es podria arribar a considerar que afecta la reputació del govern i els serveis que ofereix.
La frontera no és gens clara i és previsible que aquesta menció, inclosa a la pàgina 9 del document, susciti debats tant en l'entorn de la funció pública com en el conjunt de la societat per aclarir si un govern pot regular l'activitat personal dels seus empleats a les xarxes socials. La mateixa pàgina 9 acaba amb un recordatori intrigant: "Qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament".
De manera general, la guia recomana fer servir llicència Creative Commons, com la que té la mateixa guia, perquè la Generalitat promou les llicències d'ús menys restrictives gràcies una norma editorial emesa a finals de l'any 2009.
La guia inclou els criteris lingüístics i gràfics d'aquesta presència a la xarxa però, per damunt de tot, dóna indicacions i suggeriments sobre la manera com s'ha d'actuar en aquest entorn.
Contestar al blog abans de 24 hores
Als blogs, es recomana publicar almenys un apunt per setmana per mantenir una periodicitat òptima. I suggereix estudiar els dies i les hores més adequats per a la publicació de l'apunt.
També recomana moderar els comentaris dels blogs, mirant d'evitar "sobretot les informacions publicitàries".
També hi diu que els responsables del blog poden mantenir una qualitat lingüística mínima dels comentaris, quan calgui, "atenent el caràcter de model que tenen els blogs de l'administració".
A la majoria de mitjans, també al 3cat24, els comentaris apareixen amb els mateixos errors de llengua que els autors hagin comès. La guia afirma que s'ha de contestar als comentaris en un termini màxim de 24 hores.
No fer servir robots a Twitter
Els comptes de Twitter s'han de registrar des d'un correu oficial i amb un nom que sempre acabi amb el sufix "cat" (en línia amb la marca Gencat). Recomana adjuntar sempre un enllaç als "tuits". Recomana que no es facin "retuits" robotitzats (aconseguir que l'ordinador reenviï sense control humà "tuits" que incloguin determinades paraules), però admet que se n'automatitzin mitjançant subscripcions RSS aquells que es refereixin a convocatòries, subvencions o diaris oficials. També proposa un màxim de 10 "tuits" per dia, per evitar la sensació que l'administració fa "spam" a les xarxes socials.
La guia considera una "norma de netiqueta bàsica" seguir des d'un compte de Twitter tothom que segueixi el compte. I demana que els responsables es fixin en aquests seguidors per bloquejar, si cal, seguidors que incorporin imatges del compte "de caràcter ofensiu, per exemple, pornogràfic".
Respondre a les crítiques des del Facebook
Pel que fa al Facebook, la guia aposta per la pàgina com a manera de ser-hi presents des de l'administració, més que no amb comptes personals de cada departament. Es recomana no publicar-hi més de tres entrades per dia i indica que es tracta d'emetre aquí enllaços al blog, retransmissions en directe d'actes diversos i fotografies i vídeos. També proposa que s'hi moderin els comentaris i que s'hi responguin de seguida. Quan la crítica és negativa, "caldrà estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de manera constructiva".
La Guia dóna indicacions de caràcter semblant (el text sencer es pot consultar en aquest enllaç) per actuar a Flickr (fotos), YouTube (vídeo), Slideshare (presentacions) i Delicious (enllaços).
Els funcionaris tenen "responsabilitat lingüística"
A més de regular l'activitat dels departaments del govern a internet, la guia dóna consells d'ús personal. El text comença afirmant que "les persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable de les xarxes socials" i els recorda que fins i tot quan ho facin a títol personal, "com que són membres d'una institució, haurien de tenir en compte una sèrie de recomanacions".
Entre aquestes indicacions hi ha la de fer servir correus personals i no corporatius per registrar-se a aquestes xarxes socials, respectar la legislació, no emetre missatges ofensius i adquirir un cert compromís amb la llengua. La guia recorda que "la normativa lingüística recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalització del català".
El que potser és més complicat d'explicar és fins a quin punt aquesta "responsabilitat lingüística" s'ha de tenir present quan s'actua a les xarxes a títol personal.
Advertiment sobre els grups a què pertanyen els empleats públics
També s'aconsella "evitar la participació en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de la Generalitat i els serveis que ofereix".
Aquest punt sembla la porta oberta a una polèmica inevitable, perquè hi ha casos en què els empleats de l'administració es poden afegir a grups amb reivindicacions salarials, per exemple, o fins i tot a grups vinculats a ideologies diverses, que de manera subjectiva algú podria creure que degeneren o no la reputació de la institució i els serveis que ofereix. Fins i tot una acció per sumar-se a un grup creat només amb finalitat d'entretenir es podria arribar a considerar que afecta la reputació del govern i els serveis que ofereix.
La frontera no és gens clara i és previsible que aquesta menció, inclosa a la pàgina 9 del document, susciti debats tant en l'entorn de la funció pública com en el conjunt de la societat per aclarir si un govern pot regular l'activitat personal dels seus empleats a les xarxes socials. La mateixa pàgina 9 acaba amb un recordatori intrigant: "Qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament".
De manera general, la guia recomana fer servir llicència Creative Commons, com la que té la mateixa guia, perquè la Generalitat promou les llicències d'ús menys restrictives gràcies una norma editorial emesa a finals de l'any 2009.
