El govern manté contactes a Roma per donar un relleu catalanista a Sistach

El Govern està tenint contactes amb responsables d'ordes religiosos a Roma per intentar influir a la Santa Seu perquè el relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, respongui a un perfil catalanista, que no se senti incòmode amb les tesis sobiranistes.
El govern manté contactes a Roma per donar un relleu catalanista a Sistach
Barcelona

El govern manté contactes a Roma per donar un relleu catalanista a Sistach

El Govern està tenint contactes amb responsables d'ordes religiosos a Roma per intentar influir a la Santa Seu perquè el relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, respongui a un perfil catalanista, que no se senti incòmode amb les tesis sobiranistes.
Redacció
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Segons fonts del govern català consultades per l'agència Efe, la vicepresidenta de la Generalitat, la democristiana Joana Ortega, va viatjar a Roma a començaments d'abril per entrevistar-se amb religiosos catalans amb capacitat d'influència en el Vaticà perquè el futur relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, respongui a un perfil catalanista i que no se senti incòmode amb les tesis sobiranistes.

Sistach ja ha superat l'edat de jubilació, que és als 74 anys i, encara que no sembla que al Vaticà hi hagi presses per a rellevar-lo en el càrrec, el govern ja mou fils per fer arribar les seves preferències a la cúria de cardenals que aconsella al papa en el nomenament de bisbes.

Segons les fonts consultades, Ortega, que entre altres competències s'encarrega dels assumptes religiosos del govern, es va entrevistar a Roma amb catalans ben situats d'ordes religiosos com el dels jesuïtes, de la qual prové el papa Francesc, que exerceixen de grups de pressió a l'entorn del Vaticà. Els contactes directes amb el papa Francesc són difícils, ja que estan molt limitats als caps d'Estat, però el Govern confia que, desplegant la seva diplomàcia a través de catalans influents a Roma, pot fer arribar les seves preferències a la cúpula vaticana.

Les fonts consultades, que han evitat donar noms per discreció, apunten que el perfil predilecte del govern és el d'un religiós catalanista que, encara que no defensi obertament el projecte independentista que lidera l'executiu d'Artur Mas, no se senti incòmode amb el procés.

Al govern també li convé que el substitut de Sistach conegui les realitats socials i culturals catalanes, i la tasca social que desenvolupen les entitats religioses de Catalunya en l'atenció als més necessitats.

Fa un any, el cardenal Sistach, complint amb el que estableix el dret canònic, ja va enviar la seva renúncia al càrrec el mateix dia en què va complir els 75 anys i va adjuntar a la seva carta de renúncia una terna secreta de noms amb els seus candidats per substituir-lo.

El Vaticà va prorrogar llavors el càrrec a Sistach i, amb els canvis que hi ha hagut a la Santa Seu arran de l'elecció del papa Francesc, tot apunta que el relleu de l'arquebisbe de Barcelona encara es prolongarà.

Sistach, guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, està molt ben valorat tant a Catalunya com a les institucions vaticanes i, a més, no té cap problema de salut, així que pot continuar en el càrrec malgrat que ha superat l'edat de jubilació.

La travessa del relleu

Tot i que que la decisió sobre el relleu de Sistach la prendrà, en última instància, el papa Francesc, els diferents sectors religiosos promouen els seus candidats.

Els més conservadors de l'Església catòlica advoquen pel bisbe de Terrassa, José Antonio Saiz Meneses (Conca, 1956), el nom del qual ja va sonar per rellevar a l'anterior cardenal de Barcelona, Ricard Maria Carles. Un altre dels candidats conservadors és l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol (Guissona, 1944), que és pròxim a l'Opus Dei.

Els sectors més moderats de l'Església catalana consultats per Efe veuen Meneses i Pujol amb recel i prefereixen altres bisbes que consideren més dialogants, oberts i en sintonia amb la realitat catalana, com el bisbe d'Urgell, Joan Enric Vives, nascut a Barcelona el 1949 i que també va ser bisbe auxiliar d'aquesta arxidiòcesi.

En les travesses de substituts també ha aparegut el nom de l'abat de Montserrat, el benedictí Josep Maria Soler (Santa Eugènia de Ter, 1946), el més ben considerat pel sector més nacionalista.

L'actual bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull (Ciutadella, 1948), és un altre dels candidats ben valorats pels sectors més oberts del catolicisme català.