El govern instal·larà nous radars per trams en els llocs amb més accidents

El conseller d'Interior, Jordi Jané, s'ha mostrat partidari d'incrementar el número de radars de velocitat per trams, sobretot en zones amb alta accidentalitat, per convèncer els conductors que els radars no hi són per posar multes i recaptar, sinó per millorar la seguretat viària.

D'acord amb els consells de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, el conseller d'Interior, Jordi Jané, ha dit: "Ens recomanen que hem d'ampliar la implantació del control de velocitat per trams". En la compareixença informativa posterior a la reunió del govern, el conseller ha explicat que aquesta mena de radars "agafa tot un tram -entre dos punts de la carretera- i mesura la velocitat mitjana que aquell vehicle ha tingut". El conseller ha assenyalat que faran cas d'aquestes recomanacions de la Comissió, però que la ubicació dels radars serà "allà on hi ha accidents, en trams perillosos".

El conseller d'Interior ha volgut deixar clar que aquests radars es col·locaran "en llocs que el conductor ho entengui". Segons Jané, "hem de procurar que el conductor no tingui la sensació que el que volem és cobrar multes, i això ho hem de desviar totalment del que és seguretat viària". "Només es volen prevenir accidents", ha apuntat el conseller, que ha remarcat el fet que aquí "hi ha menys radars dels que tenen la majoria dels països europeus".

Homs assumeix la presidència de la Comissió Bilateral

Mentrestant, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha assumit des d'avui la presidència de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que estava en mans de l'exvicepresidenta Joana Ortega abans de la sortida d'UDC de l'executiu d'Artur Mas. Així s'ha acordat a la reunió del Consell Executiu feta al Palau de la Generalitat, segons ha informat la vicepresidenta del govern i portaveu, Neus Munté, en la conferència de premsa posterior.

Munté ha dit que, per al govern, aquesta comissió hauria de ser un marc "estable i permanent" de relació amb La Moncloa, encara que ha recalcat que això "no ha estat possible" des del 2011, un fet que suposa, segons el seu parer, "un exemple gràfic de la falta de diàleg" amb l'executiu espanyol.