Barcelona

El govern i les distribuïdores fan les paus després d'un llarg estira-i-arronsa

L'acord entre la Generalitat i les grans distribuïdores de cinema per augmentar el nombre de pel·lícules que s'ofereixen en català suposa la firma de la pau entre el gremi i el govern català després d'anys d'estira-i-arronsa, i amb un tancament patronal pel mig. En la signatura del pacte, els distribuïdors han agraït reiteradament al govern d'Artur Mas que hagi buscat l'entesa amb ells i han contraposat aquesta actitud amb la del tripartit, que va impulsar la llei del cinema. Justament, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que l'acord no traeix la normativa, que busca la paritat entre les còpies en català i en castellà. El govern calcula que el 2014 un 25% de l'oferta de cinema serà en català, un percentatge que pels impulsors de la norma es queda curt. En la presentació de l'acord tampoc s'ha parlat de sancions.

Actualitzat
El punt de partida de la situació actual és l'avantprojecte de llei del cinema que va impulsar el tripartit i que té com a principal novetat el fet de buscar la paritat entre el castellà i el català. És a dir, que la meitat de les pel·lícules distribuïdes a Catalunya siguin en català. L'aleshores conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la defensa amb l'argument que cal solucionar una "anomalia històrica" que és la presència escassa del català a l'oferta cinematogràfica.

Les sales no reben gens bé la proposta perquè consideren que no hi ha demanda suficient per arribar a aquest percentatge i que això faria ressentir un negoci ja perjudicat per la crisi i les descàrregues. El malestar deriva, fins i tot, en un tancament patronal l'1 de febrer del 2010, que secunden tres quartes parts dels cinemes, on també es fan notar els partidaris de la llei, amb adhesius a favor de les pel·lícules en català.

La llei s'aprova amb el suport del tripartit i també de CiU al juliol del 2010. El text ratificat al Parlament manté la quota d'un 50% de pel·lícules en català i dóna 7 anys de coll per aplicar-la, davant dels 4 de què havia parlat inicialment el tripartit. La norma preveu sancions de fins a 75.000 euros per incompliment de les quotes lingüístiques i inclou la creació d'una xarxa concertada de pantalles que rebran subvencions per a projectes de cinema fet o emès en català. Es perd pel camí la taxa que grava les projeccions doblades i que pretenia afavorir les versions originals.

L'aprovació de la norma indigna les "majors", que arriben a amenaçar de distribuir menys pel·lícules de Hollywood a Catalunya i asseguren que, si cedeixen amb el català, també ho hauran de fer amb les altres llengües cooficials de l'Estat. Algunes pel·lícules com "Toy Story 3" o "Shrek 4" prescindeixen del català en les versions 3D.

Amb l'arribada del 2011, la llei entra en vigor, però ho fa sense aplicar els articles més polèmics perquè els distribuïdors s'avenen a tornar a negociar amb el nou govern de la Generalitat.

Finalment, arriba l'acord. Tot i que, en estrenar el càrrec, el conseller Mascarell defensa que la llei inclogui sancions per qui incompleixi la llei, en l'acte davant la premsa s'ha eludit aquesta qüestió i totes les parts s'han centrat a destacar la voluntat de consens que permetrà que títols com "Els tres mosqueters", "Les aventures de Tintín" o "El gat amb botes". Per la Generalitat, no es traeix l'esperit de la llei i encara queda marge per assolir la quota del 50%. Pels seus impulsors, l'acord és un pas endavant, però es queda curt.

Anar al contingut