El govern espanyol renova la llei de navegació marítima per combatre accidents com el del "Prestige"

El "cas Prestige" va acabar sense responsables ni indemnitzacions. Un nou projecte de llei neix amb la voluntat d'impedir una situació similar. El govern espanyol ha aprovat en Consell de Ministres el projecte de llei de navegació marítima,  augmenta la seguretat dels vaixells, la protecció del medi ambient i determina les responsabilitats en casos d'accidents.

La llei actualitza una normativa amb gairebé 200 anys d'història. Una legislació tan antiga que la mateixa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha reconegut que havia quedat "molt obsoleta, i més en un país que té un extens perímetre de costa".

El projecte busca adequar la legislació als nous temps i als convenis internacionals. A més, es vol augmentar la seguretat jurídica, facilitant la interpretació de la llei i definint responsabilitats de tot tipus. També hi ha una voluntat econòmica, adequant-se al tràfic i al transport marítim actual per poder millorar la productivitat i la competitivitat

A la pràctica la llei combat problemes molt amplis. Des de la lluita contra immigració, responsabilitat dels capitans contra els polissons, però evitar la connivència i garantir un tracte digne; fins a la prevenció de la contaminació marítima, amb més inspeccions i més seguretat en els bucs.

La llei també defineix l'estatut jurídic del buc, que identifica les persones que intervenen per noliejar un vaixell.

Molts d'aquests punts poden contribuir a evitar accidents i, sobretot, garantir que se'n derivaran responsabilitats. La idea és que no passi com en el "Prestige", en què no hi ha hagut responsabilitats civils i, per tant, tampoc s'han dictat indemnitzacions.

Tot i la proximitat de dates amb el "cas Prestige", la llei es va començar a gestar abans de novembre de 2012, quan el Ministeri de Justícia va presentar l'avantprojecte en el Consell de Ministres.

Dues lleis polèmiques

En el torn de preguntes, la vicepresidenta ha hagut de respondre sobre dos projectes legislatius polèmics que vol encarar el govern del PP: la llei de serveis mínims i la de seguretat ciutadana.

La primera es farà, segons Soraya Sáenz de Santamaría, es farà amb el diàleg dels agents socials. Assegura, en la línia que va expressar el president del govern espanyol, que es tracta de fer una llei perquè es compleixin els serveis mínims. Ha reconegut, això sí, que la Constitució és clara sobre el dret a vaga, les seves circumstàncies i els seus límits. Demana a l'oposició que esperi a conèixer el contingut abans de començar a criticar.

Pel que fa al projecte de llei de seguretat ciutadana, que s'havia de discutir en aquest Consell de Ministres però ha quedat ajornada. Soaraya Sáenz de Santamaría assegura que amb la reforma del Codi Penal es van despenailitzar algunes activitats que ara s'han d'incloure com a falta. També ha argumentat que hi ha multes que no han variat des de la llei de 1992 i calia actualitzar els preus.

Que els partits catalans s'aclareixin

La relació entre el govern català i espanyol també ha sortit en la roda de premsa del Consell de Ministres. Preguntada sobre els camins legals per celebrar una consulta, Soraya Sáenz de Santamaría no s'ha volgut mullar. De fet, assegura que no respondrà fins que els partits catalans que s'aclareixin sobre la manera com li demanaran la consulta sobiranista.

Pel que fa la comissió bilateral Estat-Generalitat, la vicepresidenta espanyola ha reconegut que no hi ha data per tornar-se a trobar, però ha explicat que ha parlat amb el seu president, Josep Antoni Duran i Lleida. Han quedat que els tècnics de la comissió continuïn intercanviant els seus parers i actualitzant el contingut.

La vicepresidenta també ha explicat que el govern espanyol està estudiant un informe sobre l'us de fulles de ganivet a la valla de Melilla.

Soraya Sáenz de Santamaría també ha deixat clar que espera que PSOE i UPyD se sumin al debat sobre les mesures anticorrupció. Els dos grups no van participar en una reunió aquest dijous al Congrés per discutir sobre un paquet legislatiu de 40 mesures per combatre la corrupció.

Pel que fa a la designació de 12 magistrats per renovar el Consell General del Poder Judicial, la vicepresidenta s'ha encomanat a un "acord ampli i important" amb l'oposició i amb altres grups parlamentaris.