El govern espanyol instaura la unitat de mercat amb una llicència única per comercialitzar a tot l'Estat
El govern espanyol ha aprovat la llei d'unitat de mercat, que pretén eliminar traves i facilitar l'obertura de negocis, que ara està subjecta a les disset normatives autonòmiques. Rajoy ja ha admès que aquesta llei empitjorarà la seva relació amb Catalunya.
RedaccióActualitzat
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei d'unitat de mercat. Es tracta d'un nou marc legal que pretén facilitar l'obertura i la instal·lació de nous negocis arreu de l'Estat eliminant "traves burocràtiques" i simplificant "el complex marc regulador actual", segons han assegurat fonts populars. En el rerefons d'aquesta nova normativa hi ha el convenciment del president espanyol que és massa difícil obrir un negoci a Espanya, i quan era a l'oposició, el 2011, Rajoy ja va deixar clar que "no hi pot haver disset normes diferents per crear una empresa".
L'avantprojecte de llei de garantia de la unitat de mercat estableix una llicència única per comercialitzar béns i serveis. Això vol dir que una empresa de nova creació només haurà de demanar la llicència en una autonomia i podrà comercialitzar els seus productes immediatament a tot l'Estat, sense cap requisit addicional. D'aquesta manera es vol evitar que una empresa hagi de complir uns requisits o altres en funció de la comunitat, ja que actualment hi ha disset normatives autonòmiques diferents.
La llei, per a la qual l'executiu espanyol s'ha inspirat en el model de mercat únic europeu, també preveu la creació d'un mecanisme estatal de resolució de conflictes, al qual es podran adreçar operadors jurídics i econòmics.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha explicat que la llei ajudarà a "enfortir la competitivitat espanyola, millorar la feina d'emprenedors i inversors, i netejar la teranyina normativa del nostre sistema". Ha recordat que la norma és un dels compromisos electorals de Mariano Rajoy i assegura que contribuirà a "fer país". Segons els càlculs de l'executiu, la llei comportarà un augment del PIB espanyol del 0,15%, uns 1.500 milions a l'any, per l'eliminació dels costos de les empreses per adequar els seus productes a les normatives autonòmiques.
Conflicte servit amb Catalunya
La llei, que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha qualificat de "molt important per millorar la competitivitat de l'economia espanyola", serà també un nou motiu de discòrdia. De fet, el mateix Rajoy ha admès que dificultarà encara més la seva relació amb Catalunya. I no és l'única comunitat que la veu amb recel per una possible invasió de competències.
Ara caldrà veure el contingut dels reglaments que desenvoluparan la llei, perquè podria haver-hi derogació de normatives actualment vigents, segons va explicar en el seu moment el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz. Entre d'altres, caldrà estar atents al tràmit al Congrés per veure com afecta a regulacions com el codi de consum de Catalunya, que estableix l'etiquetatge i la publicitat en català.
Consell d'Unitat de Mercat
Tot i el possible xoc competencial, Sáenz de Santamaría ha assegurat que la llei "no perjudica a ningú i beneficia a tothom". La vicepresidenta afirma que "no es tracta d'una llei d'harmonització ni de centralització" sinó que el nou marc es basa en un sistema de confiança mútua entre autonomies en què la legislació de cadascuna ha de servir per a la resta.
El govern espanyol, però, ha previst la creació d'un Consell Nacional de la Unitat de Mercat, que intentarà fer convergir les diverses regulacions autonòmiques. El grup també servirà per buscar la col·laboració entre els governs i, alhora, supervisar les administracions.
Sobre el conflicte amb Catalunya, Soraya Sáenz de Santamaría ha destacat que els més beneficiats de la llei són les regions més industrialitzades i amb un sector serveis més potent, i ha citat Catalunya, Madrid i el País Basc.
El lloc 34 de 148
El Banc Mundial situa l'Estat en el lloc 34 d'un total de 148 pel que fa a dificultats per crear una empresa, i, segons el Fòrum Econòmic Mundial, mentre que a Espanya fan falta de mitjana 28 dies per fer-ho, a Portugal només en calen cinc, a Itàlia sis, a França set i a Alemanya quinze.
Actualment, quan una empresa vol operar, és a dir, instal·lar-se o posar a la venda els seus productes, en d'altres comunitats autònomes ha de veure si, a banda dels tràmits que ja va fer en el seu lloc d'origen per crear el negoci, li demanen altres requeriments. Per exemple, i depenent de quina és l'activitat, informes previs sobre salut pública o el pagament d'impostos propis d'aquell territori. Com que hi ha tantes normes com autonomies, gairebé sempre s'han de fer més papers o, en un cas extrem, renunciar al projecte d'expansió. La patronal espanyola CEOE calcula que això fa perdre milers d'euros a les empreses i, per tant, les fa menys competitives.
L'avantprojecte de llei de garantia de la unitat de mercat estableix una llicència única per comercialitzar béns i serveis. Això vol dir que una empresa de nova creació només haurà de demanar la llicència en una autonomia i podrà comercialitzar els seus productes immediatament a tot l'Estat, sense cap requisit addicional. D'aquesta manera es vol evitar que una empresa hagi de complir uns requisits o altres en funció de la comunitat, ja que actualment hi ha disset normatives autonòmiques diferents.
La llei, per a la qual l'executiu espanyol s'ha inspirat en el model de mercat únic europeu, també preveu la creació d'un mecanisme estatal de resolució de conflictes, al qual es podran adreçar operadors jurídics i econòmics.
La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha explicat que la llei ajudarà a "enfortir la competitivitat espanyola, millorar la feina d'emprenedors i inversors, i netejar la teranyina normativa del nostre sistema". Ha recordat que la norma és un dels compromisos electorals de Mariano Rajoy i assegura que contribuirà a "fer país". Segons els càlculs de l'executiu, la llei comportarà un augment del PIB espanyol del 0,15%, uns 1.500 milions a l'any, per l'eliminació dels costos de les empreses per adequar els seus productes a les normatives autonòmiques.
Conflicte servit amb Catalunya
La llei, que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha qualificat de "molt important per millorar la competitivitat de l'economia espanyola", serà també un nou motiu de discòrdia. De fet, el mateix Rajoy ha admès que dificultarà encara més la seva relació amb Catalunya. I no és l'única comunitat que la veu amb recel per una possible invasió de competències.
Ara caldrà veure el contingut dels reglaments que desenvoluparan la llei, perquè podria haver-hi derogació de normatives actualment vigents, segons va explicar en el seu moment el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz. Entre d'altres, caldrà estar atents al tràmit al Congrés per veure com afecta a regulacions com el codi de consum de Catalunya, que estableix l'etiquetatge i la publicitat en català.
Consell d'Unitat de Mercat
Tot i el possible xoc competencial, Sáenz de Santamaría ha assegurat que la llei "no perjudica a ningú i beneficia a tothom". La vicepresidenta afirma que "no es tracta d'una llei d'harmonització ni de centralització" sinó que el nou marc es basa en un sistema de confiança mútua entre autonomies en què la legislació de cadascuna ha de servir per a la resta.
El govern espanyol, però, ha previst la creació d'un Consell Nacional de la Unitat de Mercat, que intentarà fer convergir les diverses regulacions autonòmiques. El grup també servirà per buscar la col·laboració entre els governs i, alhora, supervisar les administracions.
Sobre el conflicte amb Catalunya, Soraya Sáenz de Santamaría ha destacat que els més beneficiats de la llei són les regions més industrialitzades i amb un sector serveis més potent, i ha citat Catalunya, Madrid i el País Basc.
El lloc 34 de 148
El Banc Mundial situa l'Estat en el lloc 34 d'un total de 148 pel que fa a dificultats per crear una empresa, i, segons el Fòrum Econòmic Mundial, mentre que a Espanya fan falta de mitjana 28 dies per fer-ho, a Portugal només en calen cinc, a Itàlia sis, a França set i a Alemanya quinze.
Actualment, quan una empresa vol operar, és a dir, instal·lar-se o posar a la venda els seus productes, en d'altres comunitats autònomes ha de veure si, a banda dels tràmits que ja va fer en el seu lloc d'origen per crear el negoci, li demanen altres requeriments. Per exemple, i depenent de quina és l'activitat, informes previs sobre salut pública o el pagament d'impostos propis d'aquell territori. Com que hi ha tantes normes com autonomies, gairebé sempre s'han de fer més papers o, en un cas extrem, renunciar al projecte d'expansió. La patronal espanyola CEOE calcula que això fa perdre milers d'euros a les empreses i, per tant, les fa menys competitives.
