Rabat

El govern espanyol desconeix el parador del pederasta indultat al Marroc

El Ministeri de Justícia diu que encara no ha rebut la comunicació del Marroc sobre la revocació de l'indult atorgat al pederasta Daniel Galván ni tampoc cap ordre de cerca i captura internacional. El govern espanyol afirma que va demanar el trasllat del pederasta a Espanya, però no el seu indult. Aquesta decisió és responsabilitat del Departament de Justícia marroquí.

RedaccióActualitzat
El Ministeri de Justícia encara no ha rebut cap comunicació del Marroc sobre la revocació de l'indult atorgat pel rei Mohamed VI al pederasta espanyol Daniel Galván. El govern desconeix el seu parador ja que els ciutadans espanyols que reben aquesta mesura de gràcia a l'estranger no han de fer cap tràmit un cop retornen al país.  

L'últim que se sap és que va abandonar la presó el mateix dia del seu alliberament i l'endemà hauria abandonat el Marroc després d'aconseguir un document consolar espanyol.

La posada en llibertat del pederasta, feta pública per la premsa marroquina, va provocar nombroses protestes. Aquest dissabte, advocats marroquins van presentar una querella criminal contra Galván davant l'Audiència Nacional i el PSOE va anunciar que demanarà al govern espanyol que doni una explicació "urgent" sobre les circumstàncies de l'alliberament.

En un gest sense precedents, Mohamed VI ha anul·lat l'indult i ha ordenat al seu ministre de Justícia que estudiï amb el seu homòleg espanyol el seguiment que s'ha de fer de la qüestió.

Daniel Galván va ser condemnat el 2011 a 30 anys de presó per abusar d'onze nens d'entre 2 i 14 anys, pena que va ser confirmada en apel·lació i en cassació. Fa una setmana, va sortir en llibertat sense càrrecs després de l'indult a 48 presos espanyols. La Casa Reial alauita va assegurar que els indults s'havien concedit a petició de rei Joan Carles.

Els detalls que s'han anat sabent sobre la identitat de Galván fan sospitar que l'indult podria no ser gratuït. Segons la premsa marroquina, Galván era col·laborador dels serveis d'intel·ligència espanyols. Les mateixes fonts asseguren que seria un espia iraquià a qui el CNI espanyol hauria tret de l'Iraq i a qui hauria facilitat una identitat nova al Marroc, sense saber probablement que era pederasta. El deute amb l'exèrcit espanyol o altres serveis d'intel·ligència serien els que haurien fet que el CNI maniobrés per treure'l de la presó.

Extradició segons la interpretació dels acords internacionals

Jutges per a la Democràcia posa de manifest que el cas planteja una situació atípica perquè els efectes jurídics a Espanya de la revocació de l'indult al Marroc no són clars. La llei espanyola estableix que la concessió d'un indult és irrevocable i només es pot anul·lar quan es comet un delicte durant el termini que fixa el mateix indult. En canvi, la mesura de gràcia va ser atorgada i revocada per Mohamed VI en funció de la legislació del seu país.

D'altra banda, la persona indultada ja no és al Marroc, de manera que el seu govern ja no pot realitzar accions policials per detenir-lo i fer que compleixi condemna allà. En funció dels tractats internacionals entre tots dos països, el Marroc podria reclamar a Espanya aquesta persona emparant-se en algun instrument de cooperació judicial.

Espanya té amb el Marroc un tractat d'extradició segons el qual ha de ser un tribunal marroquí el que iniciï el procediment d'extradició i dicti una ordre internacional de cerca i captura per a l'indultat. El tractat estableix que cap dels dos estats no extradirà els seus nacionals. A més, preveu com a motiu de denegació de l'extradició que s'hagués concedit una amnistia o indult.

Una segona possibilitat és que l'executiu marroquí utilitzi el conveni firmat entre tots dos estats per a l'Assistència de Persones Detingudes i el Trasllat de Persones Condemnades. Aquest conveni permetria la sol·licitud del trasllat de Galván a petició seva o de qualsevol dels dos estats. En aquest cas, Rabat podria sol·licitar a Madrid que l'indultat complís la resta de la condemna a Espanya.

L'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial diu que els tribunals espanyols tenen jurisdicció sobre delictes previstos en les lleis penals comesos per espanyols o nacionalitzats fora del territori nacional.

Segons Jutges per a la Democràcia, Galván no hauria de tornar de manera "automàtica" al Marroc, sinó que primer Rabat l'hauria de reclamar i les institucions espanyoles haurien de valorar si es compleixen les condicions per a la seva extradició.

El govern espanyol ha admès que va demanar el trasllat a Espanya de Galván, però no el seu indult. L'ambaixada espanyola a Rabat va elaborar un llista on va proposar 48 noms: 18 per ser indultats i 30 per a trasllats i que havien d'acabar de complir la pena a Espanya. És en aquets segon grup on era Daniel Galván. El Ministeri d'Exteriors espanyol diu que va ser el Departament de Justícia marroquí qui va elaborar la llista final i qui va indultar Galván
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut