El govern espanyol demanarà que s'equipari el català amb les llengües oficials de la UE

El debat de les llengües oficials a la Unió Europea es podria tornar a reobrir. Després de la demanda dels irlandesos perquè l'estatus del gaèlic millori, el govern espanyol ha anunciat que si Irlanda reobre la negociació, Espanya demanarà el mateix per al català, el gallec i l'euskera. És la primera vegada que es planteja obertament que el català arribi a les cabines de traducció de les institucions europees i es col·loqui a l'altura de la resta de llengües oficials de la UE. Amb tot, és poc probable que s'aconsegueixi.
El govern espanyol demanarà que s'equipari el català amb les llengües oficials de la UE
Per primer cop

El govern espanyol demanarà que s'equipari el català amb les llengües oficials de la UE

El debat de les llengües oficials a la Unió Europea es podria tornar a reobrir. Després de la demanda dels irlandesos perquè l'estatus del gaèlic millori, el govern espanyol ha anunciat que si Irlanda reobre la negociació, Espanya demanarà el mateix per al català, el gallec i l'euskera. És la primera vegada que es planteja obertament que el català arribi a les cabines de traducció de les institucions europees i es col·loqui a l'altura de la resta de llengües oficials de la UE. Amb tot, és poc probable que s'aconsegueixi.
La delegació espanyola en el Consell d'Afers Generals s'esperarà a posar damunt la taula la demanda que s'equipari el català amb les llengües oficials d'Europa probablement fins al setembre o l'octubre. La via per tornar a obrir el "meló lingüístic" europeu la va apuntar el govern irlandès. Fa pocs dies, des de Dublín s'anunciava que es demanaria que el gaèlic fos declarat llengua de treball de la Unió. Això vol dir que es podria fer servir, igual que ara es fa servir l'anglès, el francès o l'italià. La notícia, però, va més enllà del gaèlic, perquè el govern espanyol ha fet ara un anunci oficial i formal des de Brussel·les: si Irlanda reobre la negociació del reglament 1/1958 (el primer que va aprovar el Consell Europeu), Espanya demanarà el mateix per a les seves llengües, perquè el factor demogràfic és aclaparador. El Ministeri d'Afers Exteriors veu, però, molt improbable que Europa afegeixi més llengües al grup de les vint que ja són oficials; entre altres raons, pel cost econòmic que tindria traduir la legislació europea i la traducció simultània en català, gallec i euskera. La via que ara s'obre, ni que sigui remota, és la primera que planteja obertament que el català arribi a les cabines de traducció de les institucions europees i es col·loqui a l'altura de la resta de llengües oficials de la Unió, algunes parlades per molts menys ciutadans, però amb el suport d'un estat al darrere.