El govern egipci declara els Germans Musulmans "organització terrorista" i deté l'exprimer ministre

Els Germans Musulmans egipcis, el partit islamista més antic del món àrab, és oficialment un "grup i organització terrorista". Així ho ha dictaminat el Consell de Ministres d'Egipte celebrat aquest dimecres, 24 hores després que un atac suïcida contra una seu policial va causar almenys tretze morts i 134 ferits a la ciutat de Mansura, al delta del Nil.

El govern interí va afanyar-se a situar els Germans Musulmans com a ferms sospitosos d'aquest atemptat que s'afegeix a una onada constant d'operacions terroristes, com l'intent d'assassinat del ministre de l'Interior. La persecució als Germans Musulmans també ha comportat la detenció de l'exprimer ministre en l'etapa Mursi, Hisman Kandil. Les forces de seguretat han detingut quan intentava travessar la frontera amb el Sudan, acompanyat per un contrabandista. No ha estat l'única detenció del dia, en total n'hi ha hagut més de 60. Tots acusat de causar aldarulls o incitar a la violència.

Tota aquesta convulsió precedeix el referèndum previst per als propers 14 i 15 de gener sobre la nova Constitució. Aquesta cita amb les urnes forma part del full de ruta traçat pels militars després del cop d'estat del juliol passat que va treure del poder el president islamista Mohamed Mursi dels Germans Musulmans. Ell havia representat l'èxit del poble contra la dictadura de Hosni Mubarak després de la revolta popular escenificada a la plaça Tahrir. Però Mursi va resultar ser un goig sense alegria.

Més firmants que votants van demanar el primer ministre que abandonés el càrrec en constatar que l'islamisme impregnava l'esfera política. Els egipcis clamaven per la laïcitat a les institucions polítiques i en aquesta reivindicació van tornar a ocupar la plaça Tahrir. Els Germans Musulmans i els seus fidels van respondre amb la mateixa arma i van ocupar dues altres places emblemàtiques de la capital. I la tensió creixent va fer entrar en escena armes de debò.

Els enfrontaments entre partidaris del govern derrocat i l'exèrcit s'ha acarnissat els últims mesos i s'ha saldat amb milers de morts. Ara, els ànims, lluny de calmar-se s'evidencien més que encesos penjant l'etiqueta de terroristes a l'històrica confraria dels Germans Musulmans.

Una història convulsa

La confraria dels Germans Musulmans va néixer el 1928 a Egipte com a moviment polític de caire religiós amb una ideologia basada en l'establiment d'un estat islàmic sustentat en la xaria. La seva influència es va estendre ràpidament a altres països àrabs.

En la seva primera fase, les principals activitats eren socials i religioses amb la fundació d'escoles, hospitals i, fins i tot, empreses. Progressivament, però, es van anar militaritzant i polititzant fins a esdevenir una amenaça real per als governs de la zona.

A Egipte, els Germans Musulmans han alternat etapes de clandestinitat i legalitat fins que, finalment, el 1954, va esquivar les reticències governamentals fundant-se com a organització i avançant cap a posicions cada vegada més moderades. Després de la revolució que el 2011 va acabar amb el règim de Hosni Mubarak, la confraria va fundar el Partit Llibertat i Justícia, que va guanyar les eleccions presidencials amb Mohamed Mursi al capdavant.