El govern d'Irlanda del Nord, en crisi per la dimissió de McGuinness

El vice-ministre principal i excomandant de l'IRA retreu a la cap del govern la mala gestió d'un suposat cas de corrupció
El govern d'Irlanda del Nord, en crisi per la dimissió de McGuinness
Belfast

El govern d'Irlanda del Nord, en crisi per la dimissió de McGuinness

El vice-ministre principal i excomandant de l'IRA retreu a la cap del govern la mala gestió d'un suposat cas de corrupció
Redacció Actualitzat
Imatge d'arxiu del vice-ministre principal del govern nord-irlandès i excomandant de l'IRA Martin McGuinness (Reuters)

Imatge d'arxiu del vice-ministre principal del govern nord-irlandès i excomandant de l'IRA Martin McGuinness (Reuters)

El govern nord-irlandès, que comparteixen catòlics i protestants, torna a estar en crisi per la dimissió del vice-ministre principal i excomandant de l'IRA Martin McGuinness.

El número dos del Sinn Féin, una de les peces clau en el procés de pau a Irlanda del Nord, ha deixat el càrrec en protesta per la gestió d'un suposat cas de corrupció en la política d'energies renovables de l'executiu de Belfast, que encapçala l'unionista i líder del majoritari Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster. Segons ha dit, renuncia al càrrec "amb un profund pesar i reticència". El cas podria costar a les arques públiques uns 400 milions de lliures (478 milions d'euros).

McGuinness ha retret a la dirigent unionista que no s'hagi "quedat al marge" mentre s'investiga el cas i ha exigit que ho faci una comissió independent. Foster, però, ja ha advertit que no cedirà. "No dimitiré i, si es convoquen eleccions, hi haurà eleccions", ha afirmat. Els republicans han demanat eleccions perquè "tothom pugui fer el seu judici". 

Els acords de Divendres de Sant estableixen que el govern de poder compartit no pot funcionar si el ministre principal o el seu adjunt dimiteixen, perquè els dos càrrecs tenen el mateix estatuts. McGuinness, vice-ministre principal des de 2007, ha assegurat que el Sinn Féin no el rellevarà en el càrrec i, per tant, sembla inevitable la convocatòria de comicis.