La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres (EFE)
La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres (EFE)

El govern de Sánchez recuperarà l'assistència sanitària universal

Vol fer-ho en un procés dialogat amb les comunitats autònomes

RedaccióActualitzat

El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez està determinat a reinstaurar l'assistència sanitària integral.

Així ho ha anunciat la portaveu, Isabel Celaá, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

"S'ha obert un procés dialogat amb les Comunitats Autònomes i la Societat Civil per retornar el dret a la salut a totes les persones a Espanya. La salut és un dret i la protecció de la salut és fonamental."

Per fer-ho, Celaá ha anunciat que el govern espanyol prepara un nou decret llei que substituirà l'actualment vigent, el 16/2012, amb què el govern de Mariano Rajoy -amb Ana Mato com a ministra de Sanitat- "va deixar sense assistència sanitària integral persones en situació administrativa irregular".

El nou decret estarà redactat, ha calculat Celaá, d'aquí a sis setmanes, "perquè anem a un procediment dialogat".

La portaveu ha defensat així la necessitat d'adoptar aquesta mesura:

"És una qüestió de decència política, però no només. Aquesta protecció de la salut és, també, un mandat de tots els organismes internacionals, de l'ONU, de la Unió Europea, de l'OMS i, fins i tot, del Defensor del Poble."

El decret de Mato no es va aplicar a Catalunya

Ana Mato justificava així, el 2012, la mesura que deixava sense cobertura sanitària els immigrants sense papers:

"El dret a la sanitat en el nostre país, a la sanitat de qualitat i a una cartera de serveis, serà per a les persones que estan vivint al nostre país, que viuen amb nosaltres i que cotitzen i, per descomptat, per a tots els espanyols."

La Generalitat va esquivar aquesta limitació amb instruccions als centres sanitaris perquè s'atengués tothom, a partir dels tres mesos d'empadronament.

 

Ara fa un any, a més, l'accés universal a la salut es va blindar amb una llei aprovada al Parlament, que va rebre un ampli consens polític i social, fins i tot de sectors sempre molt crítics amb l'Administració. Així ho deia Toni Barbarà, de Marea Blanca Catalunya:

"Vam estar d'acord des del principi amb el Departament de Salut perquè enteníem, entenem i mantindrem, que és una llei absolutament justa i necessària. És aberrant excloure d'una societat determinades persones perquè no et presenten el paper de rigor, perquè els virus i els bacteris no respecten tipologies documentals."

Però l'abril passat, el govern espanyol va recórrer aquesta llei, que immediatament va quedar suspesa. L'aleshores ministra del PP de Sanitat, Dolors Montserrat, explicava per què:

"El govern d'Espanya recorre davant del Tribunal Constitucional totes les lleis autonòmiques que traspassen competències autonòmiques."

Amb la suspensió, quedaven excloses de la sanitat pública 114.000 persones. Gairebé totes amb rendes molt baixes i, per tant, molt vulnerables. Però tant la Generalitat com els professionals sanitaris sempre van mantenir que es continuaria atenent tothom.

Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya:

"El dret a la salut és un dret universal reconegut a la carta de les Nacions Unides, als drets humans i, per tant, ens obliga a nosaltres. La Constitució i l'Estatut de Catalunya donen peu que això s'hagi de complir i cobrir. I, per tant, ho continuarem fent."

Josep Maria Argimon, aleshores subdirector del Servei Català de la Salut:

"Si no tenim cobertura sanitària universal, per a tothom, el que sabem és que les desigualtats creixeran, i nosaltres volem un país que sigui més just, més equitatiu i més cohesionat, i el sistema sanitari, juntament amb el sistema d'ensenyament, és aquell que cohesiona una societat."

També van continuar vigents els convenis amb les ONG com la Creu Roja, que col·laboren en l'atenció a aquesta població en risc d'exclusió.

 

El govern espanyol descarta incompliments

En resposta a la pregunta d'una periodista que li ha recordat aquest incompliment del decret de Mato per part de Catalunya i altres comunitats autònomes, Celaá ha descartat completament que hi hagi desobediències en sentit contrari:

"Puc aventurar que cap comunitat autònoma l'incomplirà. Fins i tot comunitats autònomes pròximes al govern del Partit Popular estaven incòmodes."

ARXIVAT A:
SalutMigracions
Anar al contingut