El govern de Colau aprova el pla de l'habitatge amb CiU i C's entre crítiques dels partits d'esquerra

El govern de Colau aprova el pla de l'habitatge amb CiU i C's entre crítiques dels partits d'esquerra

El govern de Colau aprova el pla de l'habitatge amb CiU i C's entre crítiques dels partits d'esquerra

ACN Barcelona.-El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres el pla pel dret a l'habitatge 2016-2025 amb els vots del govern municipal, CiU i C's, i entre les crítiques dels partits d'esquerra. La regidora d'ERC Montse Benedí ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, "de pactar amb els de sempre per fer el de sempre", mentre que la regidora de la CUP Maria Rovira ha lamentat que l'instrument que s'aprova no garanteixi que l'habitatge que es construeixi serà de gestió, titularitat i provisió totalment públiques. "Si no hi ha voluntat política 'no se puede', i amb aquest pla 'no se puede'", ha afegit fent referència a un dels lemes de campanya de Barcelona en Comú. Aquest pla està dotat amb 1.600 MEUR i preveu 18.500 nous pisos públics, 4.700 dels quals a través de la col·laboració públic-privada.

Després de presentar el pla, el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha lamentat que els partits d'esquerres no hagin volgut avalar-lo. Ha criticat la "maniobra d'ERC", que, segons ell, va negociar i semblava que hi estava d'acord però després va decidir canviar de posició. Montaner ha recordat a Alfred Bosch que set districtes del seu partit van votar a favor del pla i els altres tres es van abstenir. "Quin cas fa a les seves bases? Els seus plantejaments els porten a l'absurditat", ha etzibat. Sobre la CUP, Montaner els ha dit que no poden pretendre que l'Ajuntament aposti per les expropiacions i actuï fora de les seves competències municipals.Des d'ERC, la regidora Montse Benedí ha lamentat que l'alcaldessa, Ada Colau, pacti "amb els de sempre per fer el de sempre", acordant el pla "amb els que han dictat les polítiques d'habitatge els darrers 30 anys". "Això és el canvi que prometia?", ha preguntat Benedí, que ha constatat que aquest instrument "tan d'esquerres tindrà el suport de la dreta". ERC s'ha queixat que el govern no s'hagi atrevit a presentar polítiques valentes i hagi optat per un pla "continuista i conformista".La regidora de la CUP Maria Rovira ha lamentat que el govern hagi pactat amb CiU i aposti perquè una part dels nous pisos públics es construeixin en col·laboració amb operadors privats. També s'ha queixat que no s'hagi aprofitat el marge per desobeir lleis "il·legítimes".En una altra línia però també contrària, el líder del PPC, Alberto Fernández Díaz, ha criticat que aquest pla no inclogui calendari, contempli una "mínima inversió" i segueixi "emparant les okupacions"CiU celebra l'acord entre els dos grans partits del consistoriEn canvi, el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha celebrat l'acord entre les "dues grans formacions polítiques" del consistori. "Hem trigat dinou mesos a tancar el primer gran acord, estem contents que el primer sigui sobre habitatge", ha afegit Forn, que ha remarcat que "ningú hagués entès" que no haguessin fet un esforç per acostar posicions en una qüestió tan sensible com aquesta. Ha advertit, però, que aquest pacte "no és cap xec en blanc ni un suport incondicional a totes les mesures". També ha aprofitat per recordar a ERC que van votar a favor de tots els plans d'habitatge, "els de sempre per fer el de sempre".Des de C's, Koldo Blanco ha anunciat el vot a favor del seu grup però no perquè sigui el seu pla, perquè cregui que és suficient o perquè hagi arribat a un acord amb el govern, ha dit, sinó perquè "les polítiques d'habitatge són essencials i inclou mesures necessàries, algunes impulsades" per Ciutadans. Contingut del plaEl pla pel dret a l'habitatge 2016-2025 preveu la creació d'un Institut Municipal (abans de l'estiu del 2017) que unificarà tots els serveis d'habitatge del consistori i que construirà 8.800 pisos públics fins el 2025, uns 800 cada any (darrerament la mitjana s'havia situat en els 200). En paral·lel, es preveuen 4.700 habitatges més fruit de la col·laboració públic-privada amb fundacions i entitats sense afany de lucre amb afany de lucre limitat. En aquest punt, es crearà el que s'anomena una 'housing association', una societat mercantil participada per l'Ajuntament i operadors privats que busquen inversions segures. A tota aquesta quantitat se li han de sumar també uns 5.000 pisos més procedents de la compra i de la mobilització de pisos buits. En total, la previsió és arribar als 18.500 nous habitatges públics, perquè el parc públic passi de l'1,5% del total a prop del 4.