El govern català no descarta acollir-se al fons de liquiditat autonòmica per fer front als venciments
El govern no descarta recórrer al fons de liquiditat autonòmica per fer front a més de 5.000 milions de venciments en crèdits d'ara a finals d'any.
Tothom evita la paraula rescat. En diuen línies de crèdit, i arriben acompanyades de contrapartides elevades, en termes econòmics i de cessió de sobirania.
TV3Actualitzat
Els mercats han donat l'esquena a Espanya i ni el pla de rescat ni el duríssim pla d'ajust aprovat pel govern espanyol semblen donar resultat. Totes les mirades apunten al Banc Central Europeu i creixen les crítiques davant la seva innacció. Les seves decisions no poden trigar però l'espera s'ha fet ja insostenible per a les comunitats autònomes, que es veuen abocades a demanar diners a l'Estat fins i tot sabent que les contrapartides són elevades, en termes econòmics, d'ajust, però també de cessió de sobirania.
Cinc comunitats, contra les cordes
València ha estat la primera a aixecar la mà i anunciar que recorrerà al Fons de Liquiditat Autonòmica, aprovat dijous pel Congrés, però cinc autonomies més podrien seguir les seves passes, entre les quals, Catalunya.
Només cal fer un cop d'ull als venciments que han d'afrontar en el queda d'any. València necessita més de 2.800 milions d'euros, i Catalunya, uns 5.700 milions. Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Balears també són examinades amb lupa per Hisenda i recorreran, amb tota probabilitat, al nou mecanisme de rescat financer. Entre totes cinc sumen més d'11.000 milions d'euros en venciments, però a aquesta quantitat cal afegir els deutes a proveïdors que han quedat fora de l'última línia de l'ICO. El fons, dotat amb 18.000 milions d'euros, podria ser fins i tot insuficient.
El fons de liquiditat es va crear el 13 de juliol amb una dotació de 18.000 milions d'euros, 6.000 dels quals provenen de les Loteries de l'Estat. És un mecanisme de caràcter temporal i voluntari al qual poden acollir-se les autonomies que requereixin liquiditat.
Poques alternatives
Amb números complicats damunt la taula, reconeix l'executiu català, i la negativa per part de Madrid dels tan anhelats hispabons -instrument que hauria permès que Catalunya es financés en els mercats al mateix preu que el govern espanyol-, Andreu Mas-Colell ha de fer quadratures financeres per afrontar els venciments de deute de la Generalitat pendents per a aquest 2012.
Aquest tercer trimestre Catalunya hauria de saldar 959 milions d'euros, i a partir de la tardor, 4.796. Més de la meitat servirien per retornar els interessos dels bons patriòtics que va emetre l'any passat la Generalitat.
Amb un escenari per a Catalunya d'accés difícil i car als mercats, el govern català no descarta acollir-se al nou fons de liquiditat autonòmica aprovat per Madrid, com ja ha fet el País Valencià després de mig any d'asfíxia financera.
Noves i dures condicions
Ningú vol parlar de rescat autonòmic. El ministeri confirma que és una ampliació de les línies que fins ara hi havia hagut de l'Institut Oficial de Crèdit per a les comunitats, però que aquesta vegada anirà acompanyada de noves condicions. Es detallaven al BOE la setmana passada. Les comunitats que demanin la injecció espanyola hauran d'acceptar la supervisió de l'Estat fiscal i financera, passar comptes amb el govern central mensualment d'ingressos i despeses, descriure l'impacte econòmic que tenen les retallades aplicades i acceptar, si així ho decidís Madrid, noves mesures d'ajust.
Cinc comunitats, contra les cordes
València ha estat la primera a aixecar la mà i anunciar que recorrerà al Fons de Liquiditat Autonòmica, aprovat dijous pel Congrés, però cinc autonomies més podrien seguir les seves passes, entre les quals, Catalunya.
Només cal fer un cop d'ull als venciments que han d'afrontar en el queda d'any. València necessita més de 2.800 milions d'euros, i Catalunya, uns 5.700 milions. Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Balears també són examinades amb lupa per Hisenda i recorreran, amb tota probabilitat, al nou mecanisme de rescat financer. Entre totes cinc sumen més d'11.000 milions d'euros en venciments, però a aquesta quantitat cal afegir els deutes a proveïdors que han quedat fora de l'última línia de l'ICO. El fons, dotat amb 18.000 milions d'euros, podria ser fins i tot insuficient.
El fons de liquiditat es va crear el 13 de juliol amb una dotació de 18.000 milions d'euros, 6.000 dels quals provenen de les Loteries de l'Estat. És un mecanisme de caràcter temporal i voluntari al qual poden acollir-se les autonomies que requereixin liquiditat.
Poques alternatives
Amb números complicats damunt la taula, reconeix l'executiu català, i la negativa per part de Madrid dels tan anhelats hispabons -instrument que hauria permès que Catalunya es financés en els mercats al mateix preu que el govern espanyol-, Andreu Mas-Colell ha de fer quadratures financeres per afrontar els venciments de deute de la Generalitat pendents per a aquest 2012.
Aquest tercer trimestre Catalunya hauria de saldar 959 milions d'euros, i a partir de la tardor, 4.796. Més de la meitat servirien per retornar els interessos dels bons patriòtics que va emetre l'any passat la Generalitat.
Amb un escenari per a Catalunya d'accés difícil i car als mercats, el govern català no descarta acollir-se al nou fons de liquiditat autonòmica aprovat per Madrid, com ja ha fet el País Valencià després de mig any d'asfíxia financera.
Noves i dures condicions
Ningú vol parlar de rescat autonòmic. El ministeri confirma que és una ampliació de les línies que fins ara hi havia hagut de l'Institut Oficial de Crèdit per a les comunitats, però que aquesta vegada anirà acompanyada de noves condicions. Es detallaven al BOE la setmana passada. Les comunitats que demanin la injecció espanyola hauran d'acceptar la supervisió de l'Estat fiscal i financera, passar comptes amb el govern central mensualment d'ingressos i despeses, descriure l'impacte econòmic que tenen les retallades aplicades i acceptar, si així ho decidís Madrid, noves mesures d'ajust.
