El govern aprova un fons per garantir la solvència de les entitats amb problemes i facilitar els processos de reestructuració
El Consell de Ministres ha donat aquest divendres llum verda al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), constituït per reforçar la solvència de les entitats bancàries i facilitar la reestructuració de les entitats de crèdit. Aquest nou fons disposarà de 9.000 milions de capital amb un endeutament màxim de 27.000 euros aquest 2009. El nou organisme regularà les ajudes públiques a les entitats que les necessitin i també donarà suport a processos de reestructuració de les entitats financeres, com la fusió o integració. La intenció del govern és "crear confiança en el sistema financer respecte als problemes que puguin sorgir".
El FROB regularà les ajudes públiques a les entitats que les necessitin. També intervindrà en els casos més greus, i el Banc d'Espanya pot arribar a obligar les caixes a fusionar-se. De fet, el que vol el govern és accelerar el procés davant l'increment de la morositat i el deteriorament de les ràtios de solvència d'entitats petites i mitjanes.
Aquest decret llei té el recel del PP, CiU i altres grups de l'oposició. Els populars creuen que el Banc d'Espanya no té prou poder i Convergència i Unió es mostra preocupada per si es perd el dret de veto de les comunitats a una fusió.
Elena Salgado, la vicepresidenta econòmica del govern, ha insistit que "tenim entitats solvents, no tenen cap problema però podrien tenir-los si continua la crisi econòmica internacional. Ens sembla que és un moment molt adequat per iniciar un procés de reestructuració".
Entitats amb problemes i reestructuració d'entitats
El FROB intervindrà en tres supòsits. En primer lloc, com a garantia de recursos per aquelles entitats que tinguin problemes financers. En aquest cas, intervindrà el Banc d'Espanya i ordenarà com a administració el FROB.
El segon cas que requerirà la intervenció del FROB serà quan es produeixi un procés de reestructuració d'entitats financeres que pugui necessitar aportacions públiques. Un altre motiu de la intervenció del fons és quan dues entitats solvents vulguin iniciar un procés d'integració i "necessitin una injecció temporal de capital". El fons adquirirà valors preferents durant un temps establert i hauran de ser tornats en un termini màxim de cinc anys.
El nou fons compta amb recursos dels Pressupostos Generals de l'Estats i del Fons de Garantia de Dipòsits que no "s'ha esgotat en la seva totalitat".
Aquest fons de reestructuració estarà controlat per una comissió rectora presidida pel subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Aríztegui, i integrada per vuit membres: cinc proposats per aquesta institució i tres del Fons de Garantia de Dipòsits. Els membres de la comissió tindran un mandat de quatre anys i podran ser reelegits.
Fusió de caixes catalanes
Salgado també s'ha referit a la possible fusió de les caixes Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu. Ha afirmat que "no han demanat recursos del nou fons" i ha insistit que "és una operació d'àmbit privat que no regula aquest decret llei".
Prevenció de bloqueig de capital i finançament del terrorisme
El Consell de Ministres també ha aprovat l'avantprojecte de llei de prevenció de blanqueig capital i bloqueig del finançament del terrorisme, que deroga dues directives anteriors. Inclou obligacions administratives, estableix una organització institucional i un règim administratiu de sancions. Salgado ha destacat que "és la primera vegada que una mateix norma recull aquests dos aspectes".
Aquest decret llei té el recel del PP, CiU i altres grups de l'oposició. Els populars creuen que el Banc d'Espanya no té prou poder i Convergència i Unió es mostra preocupada per si es perd el dret de veto de les comunitats a una fusió.
Elena Salgado, la vicepresidenta econòmica del govern, ha insistit que "tenim entitats solvents, no tenen cap problema però podrien tenir-los si continua la crisi econòmica internacional. Ens sembla que és un moment molt adequat per iniciar un procés de reestructuració".
Entitats amb problemes i reestructuració d'entitats
El FROB intervindrà en tres supòsits. En primer lloc, com a garantia de recursos per aquelles entitats que tinguin problemes financers. En aquest cas, intervindrà el Banc d'Espanya i ordenarà com a administració el FROB.
El segon cas que requerirà la intervenció del FROB serà quan es produeixi un procés de reestructuració d'entitats financeres que pugui necessitar aportacions públiques. Un altre motiu de la intervenció del fons és quan dues entitats solvents vulguin iniciar un procés d'integració i "necessitin una injecció temporal de capital". El fons adquirirà valors preferents durant un temps establert i hauran de ser tornats en un termini màxim de cinc anys.
El nou fons compta amb recursos dels Pressupostos Generals de l'Estats i del Fons de Garantia de Dipòsits que no "s'ha esgotat en la seva totalitat".
Aquest fons de reestructuració estarà controlat per una comissió rectora presidida pel subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Aríztegui, i integrada per vuit membres: cinc proposats per aquesta institució i tres del Fons de Garantia de Dipòsits. Els membres de la comissió tindran un mandat de quatre anys i podran ser reelegits.
Fusió de caixes catalanes
Salgado també s'ha referit a la possible fusió de les caixes Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu. Ha afirmat que "no han demanat recursos del nou fons" i ha insistit que "és una operació d'àmbit privat que no regula aquest decret llei".
Prevenció de bloqueig de capital i finançament del terrorisme
El Consell de Ministres també ha aprovat l'avantprojecte de llei de prevenció de blanqueig capital i bloqueig del finançament del terrorisme, que deroga dues directives anteriors. Inclou obligacions administratives, estableix una organització institucional i un règim administratiu de sancions. Salgado ha destacat que "és la primera vegada que una mateix norma recull aquests dos aspectes".
