El Govern alerta al Parlament del risc que els menors no acompanyats es puguin radicalitzar
ACN Barcelona.-El secretari general de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, ha alertat aquest dimarts a la tarda al Parlament del risc que els menors estrangers no acompanyats (mena) que arriben a Catalunya puguin caure en la radicalització islàmica, sobretot si no se'ls fa un itinerari de regularització diferenciat i més ràpid que el dels adults. També ha apostat per reduir el risc de radicalització afavorint "l'ascensor social" i disminuint les desigualtats socials que afecten especialment els immigrants. A més a més, ha instat la societat catalana a integrar la diversitat migratòria i religiosa per afavorir la interculturalitat.
En una compareixença conjunta a la comissió d'investigació dels atemptats del 17 d'agost, Ginesta, juntament amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, l'exdirector general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, i el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, ha abordat el fenomen de la radicalització islamista en diversos àmbits de la societat i els factors que n'augmenten el risc.Així, Ginesta ha alertat que la taxa de risc de pobresa dels immigrants quasi triplica la dels autòctons i l'atur és el doble en els estrangers que en els espanyols. Per això, "en la mesura que s'aposti per l'ascensor social, hi haurà menys risc", i ha posat el focus en els mena, que "busquen pa, sostre i futur", i són especialment vulnerables. A aquests joves, ha dit, se'ls han de posar els itineraris de legalització més fàcils que en l'actualitat perquè no caiguin en la radicalització. Dels mena, Amorós ha dit que al contrari del que sembla, no procedeixen de famílies desestructurades, sinó que emigren com a adults enviats per les seves famílies pobres.El secretari de Migracions ha elogiat el procés que ha fet Catalunya per acollir un gran nombre d'immigrants arribats en les dues darreres dècades de manera "raonable" i, segons ell, amb més èxit que altres societats occidentals, tot i admetre que la gestió dels fluxos migratoris ha estat "desastrosa", ja que bona part dels nouvinguts han de passar llargues èpoques en la irregularitat i encara hi ha moltes desigualtats laborals i educatives. També ha senyalat com a mancances importants el poc coneixement de les llengües cooficials per part de molts immigrants o la seva poca presència a la televisió, les institucions o certes professions de nivell mitjà i alt."S'ha encertat en l'equilibri entre diversitat i cohesió". També ha elogiat la resposta de la societat catalana als atemptats, assegurant que el terrorisme no l'ha canviat i que no s'han buscat respostes als atemptats en possibles guerres exteriors. Tot i així, ha admès que cal revisar l'actuació feta fins ara.Amorós s'ha sorprès que a molts mitjans de comunicació els sorprengués que els terroristes de Ripoll parlessin català, haguessin estudiat i juguessin a l'equip de futbol del poble. Per a Amorós, això no és sorprenent, i el que hauria de preguntar-se la ciutadania és si els joves se sentien part de la societat d'acollida i sobretot si la resta de la societat els considerava part d'ella mateixa. De fet, aquest és un dels riscos més grans que Amorós veu cap a la possible radicalització de joves musulmans.Enric Vendrell ha explicat que la seva direcció general es va activar immediatament després dels atemptats per parlar amb les comunitats islàmiques. El ja exdirector general ha reclamat una major difusió de la diversitat religiosa entre la ciutadania, alertant, sense alarmar, de certs casos d'islamofòbia. Així, ha propugnat dues mesures que no implicarien canvis legals i amb els quals hi ha consens amb les comunitats islàmiques: establir requisits mínims pels imams i els formadors de les mesquites, i implantar l'assignatura de religió islàmica o de coneixement de les religions a les escoles. "Si no oferim religió islàmica a l'escola cometem dos errors: donem arguments a la població musulmana perquè no s'acabin de sentir que són d'aquí, i aboquem els nens musulmans a aprendre la religió en espais i amb personal no adequat", ha assegurat.Per la seva banda, Amand Calderó ha assegurat que cap dels autors dels atemptats es va radicalitzar en presons catalanes. Ha explicat com funciona el protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització (Proderai), que s'aplica a les escoles, a les comissaries de policia i a les presons. Pel que fa a les presons, es vigilen els presos condemnats per terrorisme, els que són senyalats pels cossos policials i els que detecten els propis funcionaris de presons com a sospitosos de radicalització.Els grups parlamentaris han agraït i elogiat la intervenció dels alts càrrecs del Govern. Aurora Madaula, de JxCat, ha volgut desvincular l'islam i la immigració del terrorisme, però ha admès que l'arrelament dificulta la radicalització. Natàlia Sànchez, de la CUP, ha dit que els atemptats "no van ser una catàstrofe caiguda del cel", sinó que hi ha circumstàncies socials i polítiques que els expliquen, i ha demanat mesures contra la islamofòbia. Santi Rodríguez, del PP, ha estat el més escèptic i ha considerat que no sempre els terroristes són joves vulnerables.
