Renzi perd el referèndum constitucional i anuncia que presentarà la dimissió
La derrota de Renzi és un un nou cop per al projecte europeu, només mig any després del daltabaix que va suposar el Brexit
El primer ministre italià, Matteo Renzi, és el gran derrotat del referèndum constitucional a Itàlia. Els resultats donen la victòria al "no" per un ampli marge.
Renzi ha assumit la derrota públicament i ha manifestat que no han sigut convincents i, per tant, segons ha dit, ja no "té cap sentit seguir a la poltrona".
Ha declarat que dilluns mateix es reunirà amb el consell de ministres i seguidament presentarà la seva dimissió al president de la República, Sergio Mattarela, que decidirà si l'hi accepta o no.
El president haurà d'obrir, llavors, una ronda de consultes per designar un nou primer ministre. Des de partits com la Lliga Nord o el Moviment 5 Estrelles reclamen la convocatòria d'eleccions, mentre que les forces conservadores tradicionals podrien permetre al Partit Democràtic mantenir-se al poder amb un canvi de líder.
Renzi ja va anunciar que podria dimitir si no se'n sortia amb el referèndum. La derrota de Renzi és un un nou cop per al projecte europeu, només mig any després del daltabaix que va suposar el Brexit.
Victòria del "no", fregant el 60%
Itàlia ha rebutjat la reforma constitucional de Renzi amb un 59% dels vots a favor del "no".
Han votat en el referèndum un 68% dels 51 milions d'italians que tenien dret a vot. Aquesta xifra és superior a la d'anteriors convocatòries.
Referèndum constitucional
Els italians havien de marcar "sí" o "no" a una pregunta amb una redacció alambinada.
Aprova el text de la llei constitucional que es refereix a "disposicions per a la superació del bicameralisme paritari, la reducció del nombre de parlamentaris, la contenció dels costos de funcionament de les institucions, la supressió del CNEL i la revisió del títol V de la part II de la Constitució"
Els dos primers punts eren els realment importants. Volien acabar amb el bicameralisme perfecte que fan que Cambra i Senat tinguin el mateix poder.
Es proposava que quedès només la Cambra com a principal òrgan legislatiu i que el poder i les dimensions del Senat quedessin molt reduïts. Seria només una cambra consultiva elegida per les regions i passaria de 315 senadors a 100.
La part final feia referència a l'abolició d'una institució econòmica i a la repatriació d'algunes transferències per part del govern central.
Una reforma en dos passos
Aquesta proposta de reforma constitucional no s'entén sense una altra que ja va entrar en vigor al juliol. La de la llei electoral, l'altre gran projecte de Renzi que pretén posar fi a les coalicions crònicament dèbils.
En les pròximes eleccions generals, el partit guanyador que arribi al 40% dels vots, automàticament tindrà el 55% dels diputats, la majoria absoluta. Si cap hi arriba, els dos amb més vots aniran a una segona volta. A les eleccions, només hi podran concórrer partits, no pas coalicions, i els que tinguin menys del 3% dels vots es quedaran sense escons.
