El futur de l'energia nuclear

A Catalunya, l'energia nuclear representa la tercera font d'energia consumida - la primera, amb vora el 50%, és el petroli i la segona es el gas natural. Però en generació d'electricitat el pes de la nuclear augmenta fins a convertir-se en la font principal: el 48,6%. Això s'aconsegueix només amb tres centrals: Vandellòs II, Ascó I i Ascó II.

Si ens limitem a l'energia primària produïda a Catalunya mateix i que no prové de fora, el pes de la nuclear encara augmenta més: el 84,2%. Això es deu a la limitació que tenim en altres possibles fonts com petroli, carbó i fins i tot energia hidroelèctrica, que depèn de factors meteorològics. L'aparent paradoxa és que l'energia nuclear representa només un 24,6% de la potència instal·lada. Les centrals nuclears produeixen a un preu més baix, un cop amortitzada la seva construcció i sense considerar altres costos. Per això poden oferir la seva electricitat a un preu molt baix a la subhasta elèctrica. Saben que, per llei, se'ls remunerarà amb el preu que hagi ofert l'últim proveïdor acceptat i, per tant, tots cobraran el mateix.

Segons es constata a l'Informe sobre l'energia nuclear a Catalunya elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans i publicat el gener del 2012, la capacitat de producció de totes les centrals elèctriques de Catalunya és molt superior a la demanda real. Això els porta a dir que Catalunya podria prescindir de l'energia nuclear, si bé això, assenyalen, comportaria un augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, ja que en bona part es compensaria amb els centrals tèrmiques mentre les renovables no proporcionessin un percentatge superior d'energia.

Precisament la lluita contra el canvi climàtic és un dels arguments que utilitza el sector nuclear - i fins i tot alguns ecòlegs com James Lovelock- per posicionar-se a favor de l'energia nuclear. Cal matisar, però, que les centrals nuclears, com qualsevol instal·lació, produeixen emissions si considerem tot el cicle de vida. Durant la seva construcció hi ha un ús massiu de materials i energia i es calcula que aquestes emissions no es compensen fins al cap d'uns 8 o 10 anys de funcionament de la central. L'obtenció i el transport del combustible i després dels residus també genera emissions que s'han de tenir en compte en el balanç final. Degut al gran nombre de centrals nuclears que caldria construir a tot el món perquè tinguessin un impacte significatiu en la disminució d'emissions, al temps necessari per compensar les emissions en la construcció i en la urgència de les mesures contra el canvi climàtic, no sembla que aquesta sigui la solució més adient - sense tenir en compte el problema de residus que generaria.

A tot el món hi ha 435 reactors nuclears en actiu i 63 en construcció. N'hi ha uns quants més projectats o proposats. L'augment de l'energia nuclear es dóna bàsicament a la Xina, Rússia i l'Índia. Segons l'OCDE, les nuclears generen un 13,4% de l'electricitat mundial, superades pel carbó - amb un 40,3%-, el gas natural (21,4%) i fins i tot les centrals hidroelèctriques -16,5%.

El fet que a molts països desenvolupats no es construeixin noves centrals es deu bàsicament als costos. Una central nuclear necessita una inversió inicial molt elevada i la seva amortització depèn de diversos factors, com ara el preu del petroli, la situació econòmica mundial o possibles períodes de recessió. D'altra banda hi ha costos que no es poden quantificar amb exactitud total. Així, el desmantellament, un cop acabada la vida útil, té un cost molt elevat, que el Tribunal de Comptes francès, en un informe publicat el gener del 2012 calcula, per les centrals d'aquest país, en uns 2.650 milions d'euros, equivalent al 43% dels costos de construcció.

Aquest informe també destaca que els costos de l'electricitat produïda pel parc nuclear francès, considerant la inversió inicial i càrregues futures relacionades amb aquesta inversió s'eleva a 118.200 milions d'euros, als quals s'han de sumar despeses de manteniment. Per això, el Tribunal alerta que el sector nuclear es basa en una forta capitalització de cicle llarg, amb uns costos variables que poden tenir un impacte elevat en els costos totals. També ressalta que la important inversió realitzada en recerca per poder desenvolupar aquestes centrals ha estat finançada majoritàriament per fons públics.

El cost de la gestió de residus és un altre problema per a les centrals nuclears. L'informe francès calcula que representava 14.800 milions d'euros el 2010. Hi ha residus que tenen una vida mitjana o temps de semidesintegració - temps necessari perquè la seva activitat disminueixi a la meitat - menor de 30 anys i per això deixen de ser actius en 300 anys, un temps molt prolongat per plantejar unes màximes mesures  de seguretat estables al llarg de tres segles. El problema més greu el representen residus d'alta activitat com el plutoni 239, que té una vida mitjana propera als 25.000 anys.

Finalment, hi ha uns costos imprevisibles: els de possibles accidents. En general, el risc es considera relativament baix, però els possibles efectes poden ser devastadors. I l'assumpció del risc fa pujar els costos. L'augment de mesures de seguretat obligatòries establertes després de l'accident de Fukushima ha obligat a realitzar noves inversions en centrals ja existents.